Aquest parc és una gran esplanada oberta i excepcionalment rica en arbres. Un espai verd ampli, tranquil i endreçat, que tant és lloc d'estada com de pas dels veïns del barri on està situat: el del Bon Pastor.
Tot i ser un parc obert, d'alguna manera hi ha un accés principal situat a l'extrem delimitat pels carrers de Ferran Junoy i Sant Adrià. Des d'aquest punt es pot contemplar tot l'espai en el seu conjunt. Val la pena fer-ho per poder apreciar la sobrietat i l'harmonia de la distribució de les dues zones en què es divideix.
Estan separades per una espaiosa franja pavimentada amb rajoles vermellosos, amb grans parterres de gespa curulls d'arbres a banda i banda. Al centre, dividint i ordenant l'estructura del parc, hi ha una gran làmina d'aigua allargassada amb la forma d'un grill de taronja. És l'estany Narcís Monturiol, construït aprofitant l'existència de dues mines d'aigua, i que a la seva funció paisatgística hi suma la de subministrament d'aigua per a la xarxa de reg.
Vegetació
Un dels aspectes més destacats d'aquest parc és la gran quantitat d'arbres que conté: uns 270. Molts van ser plantats en el primer terç del segle XX, per la qual cosa bastants exemplars tenen unes dimensions excepcionals.
Hi ha alzines (
Quercus ilex), oliveres (
Olea europaea), roures (
Quercus pubescens), xiprers (
Cupressus semprevirens) i àlbers (
Populus alba). Una de les zones d'estada gaudeix de l'ombra de les tipuanes (
Tipuana tipu) i d'exemplars altíssims de pi blanc (
Pinus halepensis). Al davant, a l'altra zona d'estada, els protagonistes són els plàtans (
Platanus X hispanica) i un gran ailant (
Ailanthus altissima).
Prop del llac destaquen dos immensos grups de iuques (
Yucca elephantipes), un gran margalló (
Chamaerops humilis) i unes quantes acàcies de tres punxes (
Gleditsia triacanthos), i al costat de l'àrea de jocs infantils, pengen les branques dels desmais (
Salix babylonica).
Art i arquitectura
Juntament amb l'original disseny dels fanals d'enllumenat que travessen el centre del parc de punta a punta, un dels extrems de l'estany de Narcís Monturiol limita amb una construcció metàl·lica que recrea la forma d'un vaixell de "proa" esmolada. A la "popa", l'estany, i dins de l'aigua, una gran roda ens recorda el passat industrial dels terrenys que avui són un parc. L'edifici es la seu del Museu de La Maquinista i Macosa, i conté documentació històrica, plànols, fotografies, maquetes i objectes històrics de l'empresa.
Història
El Parc de la Maquinista de Sant Andreu, que va ser concebut com un eix vertebrador entre els barris de Sant Andreu i del Bon Pastor, està situat als terrenys antigament ocupats per la factoria de Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa de construcció de màquines de tren fundada l'any 1855. El primer centre de producció va estar situat a la Barceloneta. L'any 1920 es va traslladar a Sant Andreu i, d'aquí, a Santa Perpètua de Mogoda el 1993. Aquesta empresa va participar en la construcció de l'Estació de França i del mercat de Sant Antoni, ambdós amb una estructura de ferro forjat.
Més informació a
L'Atlas de la Biodiversitat