• 

La forma allargassada i el pendent del Parc de la Guineueta és per que es va fer sobre un antic barranc natural.
Hi ha un parterre central amb dos camins principals paral·lels que connecten amb els que creuen la resta de l'espai cap amunt i cap avall. A sobre, una gran plaça per escenaris de trobades multitudinàries. A la part inferior del parc hi ha les places més convencionals. A la part de dalt, al costat del parc, hi ha centres educatius i instal·lacions esportives.

Aplecs i celebracions
Els diumenges, l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé del barri de les Roquetes hi organitza ballades de sardanes, i al mes d'octubre celebren un gran aplec sardanista, que reuneix al voltant de 3.000 persones. Durant quinze dies, cada any les entitats andaluses del districte de Nou Barris celebren la festa de les “Cruces de Mayo”, i el primer diumenge de març, la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya celebra el Dia d'Andalusia amb una ofrena floral al monument a Blas Infante que hi ha al parc.

Vegetació
Si accedim al parc per la seva entrada principal, tocant a la plaça de Llucmajor, crida l'atenció un grup de vuit palmeres washingtònies (Washingtonia filifera) de gran port. A prop d'aquesta entrada també destaquen els pins blancs (Pinus halepensis) i les acàcies (Robinia pseudoacacia).
Emmarcant la part superior del parterre central hi ha un bosquet paisatgístic, molt ornamental, amb arbres com la iuca (Yucca elephantipes i Yucca gloriosa), la xicranda (Jacaranda mimosifolia), l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), la pota de vaca (Bauhinia forficata) i el pebrer bord (Shinus molle). Darrere el bosquet, a banda i banda, es veuen les capçades de les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i de les washingtònies (Washingtonia robusta).
Al Parc de la Guineueta també hi ha cedres (Cedrus deodara), tuies i tuies gegants (Thuja orientalis i Calocedrus decurrens), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea), que ombregen l'àrea de joc infantil, plàtans (Platanus x hispanica), que a l'estiu protegeixen del sol la zona de pícnic, i algunes oliveres (Olea europaea), entre d'altres espècies arbòries. Pujant pel camí principal de l'esquerra hi ha un ginjoler (Ziziphus jujuba) plantat l'any 1999, amb una placa que ho recorda i una altra de posterior en homenatge a Pere Fontàs i Puig, autor de la sardana El parc de la Guineu, que va ser col·locada l'any 2002 per l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé.

Art i arquitectura
En aquest parc hi ha dues escultures, una relacionada amb el seu nom i l'altra amb un dels esdeveniments que s'hi celebren cada any: la diada d'Andalusia a Catalunya. Es tracta de Guineu, una peça de ferro pintat de 5 m de longitud i 1,5 m d'altura obra de Julià Riu i Serra, que s'embosca, amatent, darrere una tanca vegetal, talment com fan les guineus quan estan a l'aguait.
L'altra escultura del parc -en realitat, un monument- va ser una iniciativa del Centre Andalús a Catalunya i és l'homenatge de Barcelona a Blas Infante. Es tracta d'un conjunt format per una filera de petites columnes truncades d'alçada irregular (vuit, com les províncies andaluses) fetes amb marbre rosa i situades sobre una base aplacada de granit negre, obra de Josep Lluís Delgado. Al costat hi ha un bronze sobre pedra amb el bust de Blas Infante, fet per Xavier Cuenca Iturat.

Història
El de la Guineueta és un dels parcs que en la segona meitat del segle passat es van crear a Barcelona amb l'objectiu de dotar d'espais verds els polígons d'habitatges que es van construir per acollir una part important de la immigració obrera que va arribar a la ciutat entre les dècades de 1950 i 1960.
El parc està situat en un dels dos polígons que configuren el barri de la Guineueta, un topònim vinculat al torrent de la Guineu, que travessa els terrenys. El pla parcial per desenvolupar aquest nou barri es va aprovar el 1956 i es va construir cases fins al 1970, moment en què es va condicionar el parc.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat