• 

El primer que destaca quan s'entra en aquest parc és el seu aire rústic i natural, ja que quan es va dissenyar es va respectar el paisatge preexistent. Tot l'espai està creuat per camins de sauló, que salven el desnivell amb giravolts o, de tant en tant, amb trams d'escales. Arreu hi ha bancs de fusta sota l'ombra de l'arbrat, molt espès i amb un important sotabosc.
Com que el pendent és més que notable (el parc s'enfila literalment per la muntanya), a l'hora de visitar aquest espai verd hi ha dues possibilitats: pujar o baixar. Tot depèn de les ganes de fer esport. Si comencem el recorregut per l'accés que hi ha a dalt de tot del parc, a l'alçada de la plaça del Doctor Andreu, ens donarà la benvinguda una magnífica vista de Barcelona. Un cop creuem la porta d'entrada, ens endinsarem en la part més forestal del parc, cosa que canvia a partir de la font del Racó.

La font i les places
Tot baixant arribem a un tram d'escales que s'eixamplen i on les baranes, fins ara de fusta, donen pas a una de força ampla feta amb trencadís que ens condueix fins a la font del Racó. Al davant hi ha una petita placeta amb bancs, també de trencadís, a banda i banda de la font. Tancant-la, al davant hi ha una placa dedicada a Apel·les Mestres, amb un altre banc de trencadís a sota, que mira cap a una altra plaça més àmplia, amb bancs de fusta sota l'ombra dels arbres.
Aquest és un lloc excepcionalment tranquil per seure-hi una estona i molt sovintejat per les escoles properes al parc. A l'esquerra d'aquesta plaça, un camí asfaltat amb pedra comunica amb l'entrada principal del parc, o sigui, amb el lloc d'accés si decidim visitar el parc cap amunt.

Vegetació
A la font del Racó hi ha arbres grans i antics. La vegetació pròpia d'un bosc mediterrani es combina amb espècies més jardineres que hi són molt presents. Així, els lledoners (Celtis australis) -alguns altíssims- són tan abundants com els pins (Pinus pinea i Pinus halepensis). També hi ha garrofers (Ceratonia siliqua) i alzines (Quercus suber i Quercus ilex), que comparteixen espai amb les acàcies (Robinia pseudoacacia), els pebrers bords (Schinus molle), els xiprers (Cupressus macrocarpa), les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) i les oliveres (Olea europaea), entre d'altres espècies no tan abundants com l'eucaliptus (Eucalyptus globulus) o el bellaombra (Phytolacca dioica).
En aquest parc hi ha un roure (Quercus cerrioides) que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. És un exemplar majestuós de 18 m d'alçària, amb grans branques i més que centenari.

Art i arquitectura
Aquest indret feréstec i frescal era el lloc preferit de l'escriptor i dibuixant català Apel·les Mestres per anar a dibuixar. L'any 1938 es va col·locar davant la petita esplanada on hi ha la font, en un nivell més baix del terreny, un monument de marbre sobre pedestal aplacat de pedra dedicat a l'artista. Va ser realitzat per Francesc Socías i March, i porta la inscripció: "A Apel·les Mestres, l'amic dels infants, de les flors i dels ocells".

Història
L'espai ocupat pel Parc de la Font del Racó és fruit de l'adquisició per part de l'Ajuntament de Barcelona de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d'aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l'estiu.
Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat: conservar el caire rústec i la vegetació del lloc i convertir la font en el seu centre neuràlgic.
Aquest parc va ser el capdavanter d'un cinturó de parcs -aleshores considerats suburbans- al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d'espais verds el futur teixit urbanitzat de la ciutat en expansió.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat