La gran plaça, delimitada en part per una pèrgola i protegida al fons per les parets del que va ser una pedrera, ens dóna la benvinguda si accedim a l'espai des de l'avinguda de la Mare de Déu del Coll. Està envoltada de plàtans, alzines i arbres de l'amor, i al mig hi ha una gran esplanada de sauló on s'han situat els jocs infantils. Uns quants xiprers i un parterre de gespa amb grups de flors en un extrem hi donen un toc de color.
Llocs d'estada i d'esbarjo
Si els bancs que hi ha al voltant de la gran plaça són un lloc ideal per passar-hi una bona estona, a sobre de l'estany hi ha una graderia des de la qual es pot contemplar tot el que passa dins i fora de l'aigua. Una mica més amunt se succeeixen dues llargues terrasses ombrejades per acàcies. A la dreta de la segona terrassa, una rampa condueix a dues pistes de botxes.
Els camins van pujant enmig d'una vegetació frondosa d'arbres i arbustos. Dalt de tot, ja a la part forestal del parc, s'arriba a una zona de pícnic. És una petita esplanada tranquil·la, amb taules, bancs i una font, que està guarnida per la verdor dels pins a una banda, i la vegetació que ha anat creixent i que acoloreix les parets de l'antiga pedrera del Coll a l'altra. Ho complementa una vista notable de Barcelona.
Turó amunt
A dalt de tot dels murs de pedra, avui colonitzats per arbustos mediterranis entre els quals destaca la ginesta, hi ha una barana de fusta que delimita l'espai del parc i el separa del vessant forestal o bosc urbà del turó del Coll, encarat cap a la serra de Collserola. Un petit sender permet anar vorejant la part de dalt de la pedrera. S'hi pot accedir des del passatge de Manlleu. A l'hora de tornar, si ens estimem més tirar avall per aquest costat del turó, arribarem al barri de la Taxonera, ja al districte d'Horta-Guinardó.
Vegetació
Juntament amb les acàcies que hi ha a les zones de repòs, i la pineda i els arbustos mediterranis que hi ha a la zona de pícnic, al parc de la Creueta del Coll hi destaquen les palmeres que hi ha a la illeta que s'endinsa dins la làmina d'aigua del parc de la Creueta del Coll. Per la seva raresa, val la pena fixar-se en una palmera datilera (
Phoenix dactylifera) amb dos estípits.
Hi ha un
llentiscle catalogat com arbre d'interès local.
La part assilvestrada del parc inclou
prats d'albellatge (Hyparrhenia hirta), que és un hàbitat prioritari per la UE.
Art i arquitectura
Si hi accedim per l'entrada principal -a l'avinguda de la Mare de Déu del Coll, just al costat del carrer de Castellterçol-, hi trobem un monòlit de ferro, alt i esvelt. Es tracta de l'Escultura, d'Ellsworth Kelly.
Al fons de la piscina, en una làmina d'aigua a part molt més petita i una mica elevada, situada entre les parets de l'antiga pedrera i un muret de formigó, hi trobem un dels elements més preuats d'aquest parc, l'Elogi de l'aigua, una colossal escultura d'Eduardo Chillida feta amb formigó i d'un pes que supera les 50 tones. Suspesa damunt l'aigua, és sostinguda per quatre cables d'acer ancorats a la roca, la qual cosa confereix a l'enorme escultura l'aspecte d'una lleugeresa sorprenent.
Història
El parc de la Creueta del Coll és fruit de l'aprofitament d'un espai que durant molts anys va estar dedicat a una activitat ben diferent de l'actual. Es tracta de l'antiga pedrera del Coll, situada a la falda d'un dels turons que configuren la part alta de Barcelona. Aquest origen és el que dóna caràcter i una forta personalitat a aquest espai verd.
Més informació a
L'Atles de la Biodiversitat