Parc de Cervantes

Av. Diagonal 708-716
Les Corts
08034
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-cervantes_92086010721.html


Latitude: 2.1086147999999
Longitude: 41.3840048



  • Parc o jardí públic
  • Col·lecció botànica
  • Fauna
  • Espai que fomenta la biodiversitat


Audio descriptiu del Roserar de Cervantes
Visita 3D de Vivir los parques
Passeig virtual
El Parc de Cervantes es troba a l’antic torrent Estela, que drenava Sant Pere Màrtir.
Hi ha una plaça amb jocs infantils, ping-pong i una font. A prop hi ha una zona de pícnic i sovint es practica tai-txi.
Dins es troba El Roserar de Cervantes amb uns 10.000 rosers d'unes 2.000 espècies i varietats que entre maig i juliol poden assolir les 150.000 roses obertes alhora. Una gran pèrgola i petites arcades de troncs suporten rosers enfiladissos de 233 varietats. Un espai està dedicat als rosers aromàtics de 235 varietats. Hi ha l'escultura d'una dona i sis oliveres i ben a prop uns til·lers.
Des de l'any 2001 el parc acull al maig el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Ha esdevingut un gran aparador per obtentors d'arreu
A les plantes creades per hibridacions i selecció els hi cal temps per mostrar les seves característiques. Calen molts anys fins aconseguir una varietat per presentar a concursos.
Ja entre els anys 1929 i 1936 es va celebrar un concurs internacional al Palau de Pedralbes en el qual van participar els millors especialistes del món.
A finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s'hi van celebrar concursos populars de roses, que després del seu èxit van decaure per la dificultat de conrear la quantitat necessària de rosers als escassos jardins privats de Barcelona.
L'actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d'aquest més que notable passat històric.
Un circuit botànic pel roserar permet viatjar per Àsia, l'Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres d’espècies silvestres, agrupades segons el seu origen, altres de rosers híbrids antics, que ja van cultivar egipcis, grecs i romans i uns altres d’híbrids moderns.
Els híbrids antics estan agrupats per procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses te i els híbrids perpetus. Els híbrids moderns, estan agrupats segons el seu obtentor, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d'Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre altres.
 
Biodiversitat
Els arbres creixen en parterres de gespa i arbustos com els baladres (Nerium oleander).
De les 27 espècies arbòries destaquen oms de Sibèria (Ulmus pumila), tipuanes (Tipuana tipu), til·ler (Tilia europaea), acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin), alzines (Quercus ilex), pins pinyers (Pinus pinea), pins blancs (Pinus halepensis), cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xiprer (Cupressus sempervirens), xiprer d'Arizona (Cupressus glabra 'Glauca') i xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia), pebrers bords (Schinus molle), mèlies (Melia azederach), castanyers bords (Aesculus hippocastanum), tuia gegant (Calocedrus decurrens) i arbres del coral (Erythrina crista-galli), cirerer del Japó (Prunus serrulata), el perer (Pyrus communis), el caqui (Diospyros kaki), la pomera (Pyrus malus), el codonyer (Cydonia oblonga), la prunera (Prunus cerasifera) i el ginjoler (Ziziphus jujuba), palmeres de dàtils altes (Phoenix dactylifera), potes de vaca (Bauhinia grandiflora), teixos (Taxus baccata), xiprers (Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), oms de Sibèria (Ulmus pumila) i arbres del paradís (Elaeagnus angustifolia), bellaombra (Phytolacca dioica).
Al parc també hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor i baladres (Nerium oleander).
S'han detectat esquirols.

Art i arquitectura
Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits dedicats a l'escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet i a l’escriptora Concha Espina, fets per Jaume Monràs i Juan Díaz de la Campa respectivament.
A la zona del roserar hi ha dues escultures, Rombes bessons (1977) d'Andreu Alfaro, i el nu femení Serenitat (1964), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat

Parc de Cervantes

Av. Diagonal 708-716
Les Corts / Pedralbes
08034 - Barcelona
 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-cervantes_92086010721.html
Audio descriptiu del Roserar de Cervantes
Visita 3D de Vivir los parques
Passeig virtual
El Parc de Cervantes es troba a l’antic torrent Estela, que drenava Sant Pere Màrtir.
Hi ha una plaça amb jocs infantils, ping-pong i una font. A prop hi ha una zona de pícnic i sovint es practica tai-txi.
Dins es troba El Roserar de Cervantes amb uns 10.000 rosers d'unes 2.000 espècies i varietats que entre maig i juliol poden assolir les 150.000 roses obertes alhora. Una gran pèrgola i petites arcades de troncs suporten rosers enfiladissos de 233 varietats. Un espai està dedicat als rosers aromàtics de 235 varietats. Hi ha l'escultura d'una dona i sis oliveres i ben a prop uns til·lers.
Des de l'any 2001 el parc acull al maig el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Ha esdevingut un gran aparador per obtentors d'arreu
A les plantes creades per hibridacions i selecció els hi cal temps per mostrar les seves característiques. Calen molts anys fins aconseguir una varietat per presentar a concursos.
Ja entre els anys 1929 i 1936 es va celebrar un concurs internacional al Palau de Pedralbes en el qual van participar els millors especialistes del món.
A finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s'hi van celebrar concursos populars de roses, que després del seu èxit van decaure per la dificultat de conrear la quantitat necessària de rosers als escassos jardins privats de Barcelona.
L'actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d'aquest més que notable passat històric.
Un circuit botànic pel roserar permet viatjar per Àsia, l'Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres d’espècies silvestres, agrupades segons el seu origen, altres de rosers híbrids antics, que ja van cultivar egipcis, grecs i romans i uns altres d’híbrids moderns.
Els híbrids antics estan agrupats per procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses te i els híbrids perpetus. Els híbrids moderns, estan agrupats segons el seu obtentor, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d'Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre altres.
 
Biodiversitat
Els arbres creixen en parterres de gespa i arbustos com els baladres (Nerium oleander).
De les 27 espècies arbòries destaquen oms de Sibèria (Ulmus pumila), tipuanes (Tipuana tipu), til·ler (Tilia europaea), acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin), alzines (Quercus ilex), pins pinyers (Pinus pinea), pins blancs (Pinus halepensis), cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xiprer (Cupressus sempervirens), xiprer d'Arizona (Cupressus glabra 'Glauca') i xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia), pebrers bords (Schinus molle), mèlies (Melia azederach), castanyers bords (Aesculus hippocastanum), tuia gegant (Calocedrus decurrens) i arbres del coral (Erythrina crista-galli), cirerer del Japó (Prunus serrulata), el perer (Pyrus communis), el caqui (Diospyros kaki), la pomera (Pyrus malus), el codonyer (Cydonia oblonga), la prunera (Prunus cerasifera) i el ginjoler (Ziziphus jujuba), palmeres de dàtils altes (Phoenix dactylifera), potes de vaca (Bauhinia grandiflora), teixos (Taxus baccata), xiprers (Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), oms de Sibèria (Ulmus pumila) i arbres del paradís (Elaeagnus angustifolia), bellaombra (Phytolacca dioica).
Al parc també hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor i baladres (Nerium oleander).
S'han detectat esquirols.

Art i arquitectura
Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits dedicats a l'escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet i a l’escriptora Concha Espina, fets per Jaume Monràs i Juan Díaz de la Campa respectivament.
A la zona del roserar hi ha dues escultures, Rombes bessons (1977) d'Andreu Alfaro, i el nu femení Serenitat (1964), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat

Itineraris que contenen aquest punt d'interès   x 1