• 

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica. Situat a la confluència entre els carrers Wellington i Marina es troba un espai i amb una àrea de joc infantil i comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres
En aquesta primer sector una llarga filera d'altíssims xiprers juntament amb les alineacions de plàtans marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal cauen en cascada posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del parc. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal.

Els turons i la plaça
Juntament amb les fileres d'arbres hi ha suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació
El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).
Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).
El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura
En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història
El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat