• 
• 

Entrant pel carrer de la Mineria, que és l'accés principal del parc, s'obre davant el visitant una perspectiva àmplia i majestuosa, amb grans arbres i palmeres. Un camí serpentejant amb un petit estany en un dels costats condueix fins a una gran plaça empedrada, en el centre de la qual hi ha un canal molt estret per on circula l'aigua que neix d'una piràmide convertida en una original font ornamental. Està situada en un nivell més alt, en una placeta amb bancs ombrejada per palmeres datileres i ornamentada pel color rogenc de nombroses pruneres de fulles vermelles (Prunus cerasifera “atropurpurea”).

El cor de Can Sabaté
La plaça monumental que s'estén als peus de la piràmide és ampla i lluminosa, en contrast amb l'ombra que regna al seu voltant. De fet, tot gira entorn d'aquesta plaça, lleugerament enfonsada, amb bancs de pedra acompanyats per la verdor dels llorers. El canal d'uns 50 m de llargada finalitza el seu recorregut en un petit safareig emmarcat per vuit columnes truncades que fan les funcions de pèrgola.
En una banda de la llarga plaça, un petit passeig ple de lledoners (Celtis australis) separa el gran espai obert i assolellat de les zones de joc infantil, recollides i voltades de tanques vegetals. Hi ha bancs i fonts sota l'ombra protectora d'arbres de fulla perenne.

El jardí ombrejat
S'estén, allargat, per l'altre costat de la plaça, amb parterres que voregen sinuosos camins de sauló que condueixen fins a l'altre extrem dels jardins. Aquí, al darrere de la columnata, el sol dóna pas a un espai on la llum entra filtrada per les capçades dels arbres i les palmeres que s'aixequen enmig de parterres coberts d'heura i voltats de tanques vegetals. En aquesta zona hi ha l'altre accés dels jardins, que comunica amb el carrer de la Mare de Déu del Port.

Vegetació
Can Sabaté és, possiblement, un dels parcs de construcció moderna amb més varietat i qualitat de plantacions. Hi podem trobar, entre altres espècies, arbres dels escuts (Ginkgo biloba), lledoners (Celtis australis), desmais (Salix babylonica), casuarines (Casuarina cunninghamiana), pollancres del Canadà (Populus canadensis), pebrers bords (Schinus molle), eucaliptus (Eucalyptus globulus i E. camaldulensis), pins pinyoners (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex), bellaombres (Phytolacca dioica), blades (Acer pseudoplatanus) i xiprers (Cupressus macrocarpa i C. sempervirens).
En aquest parc també hi ha fruiters, com el caqui (Diospyros kaki); palmeres washingtònies (Washingtonia filifera), palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i palmeres de Canàries (Ph.canariensis); plantes aromàtiques, com el romaní (Rosmarinus officinalis) i la sàlvia (Salvia officinalis), i arbustos com el llorer (Laurus nobilis) i les troanes (Ligustrum lucidum “Variegatum”). En la zona més ombrívola, l'heura (Hedera helix) entapissa els parterres.

Art i arquitectura
La piràmide-font esdevé art dins el conjunt del parc. Obra dels mateixos arquitectes que van dissenyar aquest espai verd -Imma Jansana, Neus Solé i Daniel Navas -, és de marbre verd i llautó i té una alçada de 2,40 m.

Història
Aquest espai està situat en els terrenys antigament ocupats per la fàbrica "Industrias Metalúrgicas", es va aconseguir per les mobilitzacions veïnals a finals dels anys. Així, els veïns del barri del Port van reivindicar que l'antiga fàbrica no donés pas únicament a blocs de pisos. L'any 1980, la propietat, l'Ajuntament i l'Associació de Veïns del Barri del Port van arribar a un acord que va fer possible la construcció del parc.
La història, però, no s'acaba aquí. Jaume Fabre i Josep M. Huertas expliquen a "Art públic" que quan es va enderrocar la fàbrica, que havia estat propietat de l'industrial Josep Antoni Barret, es van descobrir una desena de passadissos subterranis i petroli que havia quedat petrificat. Barret va ser assassinat al gener de 1918 per un escamot pagat pels alemanys, que volien acabar amb qui subministrava armes als francesos durant la Primera Guerra Mundial.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat