• 
• 
• 

Proveïdor de l’aigua potable de l’antiga vila de Sarrià a finals del segle XIX, el pantà de Vallvidrera es va quedar aturat durant molts anys fins que el Patronat de Collserola el va recuperar. Avui dia s’obre a tothom com un lloc d’esbarjo i com un espai natural per a famílies i passejants.

Una obra d’enginyeria i un espai natural

El pantà de Vallvidrera es va dissenyar l’any 1865 com un projecte hidràulic que l’enginyer Elies Rogent va dissenyar per fer arribar aigua potable fins a l’antic municipi de Sarrià. Actualment ha perdut aquesta funció d’abastament d’aigua i s’ha convertit en un lloc d’oci per gaudir de la natura i relaxar-se amb amics o família, endinsant-se en la fauna i la flora d’aquest indret.

Camins de natura

Una de les millors maneres d’arribar fins al pantà és des de la plaça de la Mina Grott i el camí del pantà. La Mina Grott és el túnel de gairebé un quilòmetre que es va construir per connectar el pantà amb Sarrià quan funcionava com a proveïdor d’aigua, però més tard, quan va quedar en desús, es va convertir en un camí pel qual els barcelonins pujaven per gaudir de la natura de Collserola. Ara la gruta es troba tancada, però es pot seguir un camí paral·lel entre els arbres fins a arribar a l’anomenada casa rosada, que antigament era la casa del vigilant del pantà i que ha estat restaurada pel Patronat de Collserola.

El pantà de Vallvidrera destaca com punt important per la reproducció d'amfibis. Són abundants la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetrticans), el gripauet o granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis) i la granota verda (Pelophylax perezi). Històricament s'havien produït traslocacions d'algunes espècies autòctones de Catalunya, però que no vivien al Parc i que van arribar a establir poblacions reporductores, com el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lissotriton helveticus). Algunes espècies que havien criat al pantà, però que sembla que ja no ho fan, són el gripau comú (Bufo spinosus) i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes). Sobre aquesta última espècie es desenvolupa un programa de reintroducció des de fa alguns anys. Una altra espècie que també s'havia trobat per la zona, però de forma escadussera, donat que l'hàbitat de bosc tant tancat no li és massa adient, és el gripau corredor (Bufo [Epidalea] calamita).

Desgraciadament la gran afluència de visitants provoca que alguns ciutadants amb bona intenció, però mancats de coneixements del mal que fan alliberen de tant en tant espècies invasores molt perjudicials. Tal és el cas del cranc americà (Procambarus clarkii) o els peixos exòtics com la gambúsia (Gambusia holbrooki), el peix sol (Lepomis gibbosus), la carpa (Cyprinus carpio), el carpí daurat (Carasius auratus), etc. També les tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans) i altres subespècies i espècies americanes han arribat a ser molt abundants. Per controlar aquests flagells per la diversitat del pantà es permet l'assecament del mateix i s'inverteix en costoses campanyes d'eradicació.
Una altra acció ha estat la creació d'una Bassa refugi a la cua del pantà. Es tracta d'un punt de reproducció d'amfibis relativament portegit de les espècies exòtiques invasores que s'alliberren al pantà, o com a mínim un espai del que és més fàcil eradicar-les.