El Palau Sant Jordi, dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, es va construir amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 a la muntanya de Montjuïc, formant la denominada Anella Olímpica juntament amb l’Estadi Olímpic Lluís Companys, l’Esplanada Olímpica i el Sant Jordi Club. L’element que més el distingeix és la cúpula, que va ser construïda a nivell del terra i elevada durant 10 dies per 12 gats hidràulics fins a aconseguir la seva posició actual.
Inaugurat oficialment el 21 de setembre de 1990, el Palau ha estat considerat des de la seva construcció una autèntica joia arquitectònica que destaca pel seu disseny espectacular i per les seves prestacions tecnològiques.
Una vegada començats els Jocs Olímpics, el Palau Sant Jordi va ser el principal pavelló cobert i va acollir la competició de gimnàstica artística masculina i femenina així com les finals d’handbol masculí i femení, els quarts de final, semifinals i finals de voleibol masculí i les semifinals i final del femení. Igualment, també va ser seu dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92, acollint les competicions de tennis taula i voleibol.
El repte del Palau Sant Jordi era el de mantenir-se com una instal·lació de referència un cop passats els Jocs Olímpics, un repte que ha complert amb escreix. El seu posicionament a nivell internacional es manté gràcies a la celebració de competicions esportives de primer nivell i a les gires dels millors artistes a nivell nacional i internacional, a més dels family shows més espectaculars i a l’activitat empresarial que també es porta a terme.