• 
• 

El mirador darrera del cementiri de Montjuïc que mira cap a Hospitalet ens permet gaudir d’un dels pocs espais realment naturals que disposa la ciutat dins d’un entorn totalment urbà.

El paisatge ens mostra uns tipus d’hàbitats pocs coneguts i en clara regressió: els prats mediterranis i la vegetació del front litoral. Un espai que ens permet reflexionar sobre que és natural i que no i quin valor podem donar a la natura en un entorn tant pròxim a les nostres vivendes.

En aquest sentit una mirada de cent vuitanta graus al nostre davant ens permet disposar d’una mirada privilegiada cap al paisatge vegetal de la ciutat i el seu entorn. Només fixant-nos als nostres peus hi podem trobar una mena de prats –sovint dallats- únics a la conca Mediterrània: els prats sabanoides. Prats similars als què podem trobar al bell mig de l’Àfrica central, que han omplert el nostre imaginari a través de pel·lícules i documentals exòtics. Aquests prats són atapeïts d’espècies diverses de plantes i bestioles de tota mena, sobretot a la primavera i la tardor.

Si sou avesats naturalistes segur que serà un bon lloc per delectar-vos buscant papallones, tota mena d’insectes o ocells.
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Quins diferents tipus de vegetació (boscos, matollars, prats,..) sou capaços de distingir al vostre davant?

Quins creieu que són naturals?

Quins creieu que tenen més de 50 anys?

Com creieu que canviarà aquest paisatge si no el toquem?