• 
• 

El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. Seguint els corrents espirituals de l’època, el nou monestir va passar a ser habitat des d’un inici per monges clarisses, la branca femenina de l’orde de Sant Francesc, que hi van residir de manera pràcticament ininterrompuda fins a l’any 1983.
L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil. De l’església cal destacar el sepulcre de la reina Elisenda, que ofereix dos vessants, el que dóna a l’església, on apareix la seva imatge vestida com a sobirana, i el que dóna al claustre, on es mostra com a vídua i penitent. Igualment, ressalten els vitralls del segle XIV, diverses sepultures de famílies nobles i els tres cors: l’alt, el baix i el dels frares.
Dins el monestir, i al voltant del claustre, s’hi pot veure un seguit de cel·les de dia, on les religioses es retiraven per al seu recolliment personal. Destaca la capella de Sant Miquel, encarregada per l’abadessa sor Francesca ça Portella l’any 1343 al pintor Ferrer Bassa, amb una clara influència d’artistes tan importants com Giotto, el taller dels Lorenzetti o Simone Martini. (L’exposició temporal «Murals Divins: Reobertura de la capella de Sant Miquel» aprofundeix en els murals de la capella.) Completen la visita la sala capitular, l’abadia, el refetor, la cuina, les procures, el dormidor i la infermeria —un dels exemples més ben conservats d’edifici hospitalari del Renaixement. 
 
A la sala del dormidor, l’antic dormitori de les monges, que ha patit nombroses transformacions al llarg del temps, s’hi pot visitar l’exposició «Els tresors del monestir», que presenta una selecció de les millors obres d’art, mobiliari i objectes litúrgics aplegats per la comunitat durant set segles. Les altres exposicions permanents que ofereix el monestir són «Plantes, remeis i apotecaris», al claustre del recinte; una mostra de diorames a la sala de les procures, i la mostra «Rere els murs del monestir: 700 anys d'una història en femení» a l’antiga infermeria, que és, alhora, una experiència immersiva en realitat virtual, un audiovisual que recull el poder de les abadesses i el conflicte entre els llinatges i unes pantalles tàctils per poder consultar el nou projecte web sobre l'aixecament arquitectònic i la història del cenobi.
El monestir de Pedralbes, a més del seu valor com a conjunt arquitectònic, permet, gràcies als objectes i les obres d’art que presenta, mostrar la vida monàstica dins el recinte al llarg del temps i ajuda a comprendre la vida de clausura de la comunitat fins a l’any 1983, en què el monestir es va convertir en museu.
Objectius
Els objectius del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes se centren en quatre punts cabdals que constitueixen l’eix principal de la seva actuació, tot cercant l’equilibri entre les tasques de conservació, tant de l’immoble com de les col·leccions que acull, recerca científica, exhibició i difusió.
Conservació
Les tasques de conservació inclouen tant l’imponent edifici històric com les diferents col·leccions artístiques, testimonis de la presència diària de la comunitat religiosa que ha habitat el monestir de manera pràcticament ininterrompuda des de la seva fundació fins al present.
Recerca
Potenciar la recerca sobre l’edifici i el fons artístic, tant des de la mateixa institució com en col·laboració amb altres organismes i centres d’investigació, donant suport a totes aquelles investigacions relacionades directament amb la història del monestir o amb d’altres que se’n puguin derivar.
Exhibició
Donar a conèixer, mitjançant l’exposició permanent i les mostres temporals, el conjunt de les col·leccions que les religioses han aplegat al llarg del temps. Algunes peces, majoritàriament de caràcter cultual i religiós, destaquen pel seu gran valor artístic, mentre que d’altres reflecteixen la vida quotidiana de la comunitat i esdevenen testimoni dels costums, les modes i els models de la vida religiosa i secular.
Difusió
Estimular l’interès pel coneixement de la història del monestir i la seva estreta relació amb la història de la ciutat de Barcelona i del país, mitjançant la programació d’activitats pensades per a un públic ampli i divers.