• 

El Museu Geològic de l'Seminari de Barcelona té com a activitat principal l'estudi dels fòssils, especialment d'invertebrats. Aquest museu és propietat de l'Arquebisbat de Barcelona i es va fundar l'any 1874, tot i que té com a precedent el Gabinet d'Història Natural, que es va crear l'any 1817, i posteriorment es va agregar a la Biblioteca Episcopal. El primer director del Museu va ser el Dr. Jaume Almera (1845-1919), que va entrar en el món de la geologia de mà d'J.J. Landerer, geòleg i astrònom de Tortosa, que li va ensenyar la geologia pràctica (regió de Morella) i va apadrinar la seva entrada en la Societat Geològica de França en 1877. L'any 1885 i per encàrrec de la Diputació de Barcelona, ​​es va dedicar a la confecció de el mapa geològic de la província de Barcelona, ​​el mapa que encara s'utilitza i que ha estat molt elogiat per científics tant nacionals com estrangers. El 1898 va aconseguir que la Societat Geològica de França tingués una reunió extraordinària a Barcelona i on el Museu va tenir un paper destacat. Almera va escriure importants monografies paleontològiques sobre els fòssils de l'Miocè i sobre els terrenys pliocènics pròxims a Barcelona, ​​avui gairebé desapareguts per la pressió urbana. El seu nom es perpetua en el nou edifici de l'CSIC, projectat el 1965 i inaugurat posteriorment. A la seva mort el Museu va passar dificultats, ja que el preconitzat com a futur director, Mn Norberto Font i Sagué havia mort el 1910 de tifus. Font i Sagué va ser un bon científic, introductor a Catalunya de l'espeleologia i autor d'un Curs de Geologia en català. El 1926, Josep Ramon Bataller (1890-1962) va continuar la tasca del Dr. Almera com a director del Museu. Va ser el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona (1955), doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectòria d'investigació destaquen l'estudi dels fòssils de l'Mesozoic, d'importància capital, sobretot pels seus treballs sobre els corals cretacis. Va tenir una important relació amb l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, determinant fòssils i estudiant i redactant diferents fulls de mapa geològic nacional a escala 1: 50000. Es va vincular el 1951 amb el Centre Superior d'Investigacions Científiques. Aquesta vinculació entre el CSIC i el Museu aconseguir el seu apogeu amb el seu successor el Dr. Via, creant-se en 1966 i en el mateix Museu la Secció de Bioestratigrafia de el CSIC.


El 1962 el Dr. Luís Via (1910-1991) va substituir a l'Dr. Bataller en la direcció de l'MGSB. El doctor Via va ser professor auxiliar de Dr. Bataller. La seva tesi doctoral, que va merèixer el premi màxim, versa sobre els crancs de l'Eocè espanyol. En aquest tema va ser un especialista de fama mundial. Durant la seva direcció el Museu es va enriquir en tots els aspectes, tant material amb noves dependències com cientifico amb més vitrines i una biblioteca especilizada i es va procurar obrir-lo als savis i aficionats seriosos. Durant la seva direcció es va celebrar adequadament el centenari del Museu. Després de la mort del Dr. Via la direcció del Museu va passar a Dr. Sebastià Calzada, que l'any 1975 es va doctorar amb una tesi sobre braquiòpodes de l'Cretaci de el Llevant peninsular. Calçada és autor de molts articles de caràcter paleontològic, ha procurat aprofundir en la divulgació del Museu en tots els aspectes sobretot en la seva projecció exterior amb revistes especialitzades i insistint en la investigació i divulgació posterior. En aquest aspecte és d'assenyalar el treball del Sr. José Francisco Carrasco (equinodemos), del Sr. Ramón Mañé (peixos), dels Srs. Magrans i Ferrer (fauna paleozoica) de Dr. Antoni Abat (fauna eocènica) i últimament de D. Juan Corbacho (Trilobits del Marroc). A més va impulsar i consolidar l'Associació d'Amics del Museu, (1994) amb l'ajuda de Mn. Santiago Casanova, (1922-2011) col·laborador del Museu des del Dr. Bataller i primer president d'aquesta Associació.


També va facilitar al Sr. José Mª Asensi la creació de la Sala Carles de finalitat didàctica, inaugurada el 2000. Calçada és especialista en braquiòpodes i gasteròpodes cretacis Des del 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu Geològic de el Seminari està rebent sense interrupció moltes entrades de fòssils. A l'octubre de 2013, el nombre de tàxons inventariats era de 80.576. La documentació per a dur a terme la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que supera els 14.000 títols. També posseeix un laboratori capaç de preparar els fòssils. Compta, a més, amb un arxiu històric molt important (Fons Almera, Vidal, Font, Faura, Bataller, Via, Candel, Solé Sabarís, Reig, Fontboté, Villalta, Julivert, Zamarreño etc.) Nombrosos investigadors de tot el món visiten el Museu per estudiar el material de la seva especialitat. Des del 1988 es publica la revista anual Batalleria, que reflecteix part de la investigació realitzada i difon la vida al Museu. El 2009 li va ser concedida la "Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya" en reconeixement a la valuosa tasca científica. El Museu col·labora estretament amb l'Institut Geològic de Catalunya.