• 
• 

Va ser fundada per quinze socis el 22 d’octubre de 1894 al carrer Callao, quan Sants era un poble independent de Barcelona, en el domicili particular d’un dels seus propulsors. Al cap de sis mesos, quan ja eren una trentena, acordaren traslladar-se al núm. 3 del carrer Olzinelles, una casa de camp voltada per horts i cultius, que la va fer ser coneguda entre els cooperadors barcelonins com la "Cooperativa del Camp". En aquell local, no gaire lluny de l’edifici que ocuparia posteriorment, s’incrementà el número desocis fins a vuitanta.

Inicis poc col·lectivistes
En uns inicis, els excessos de percepció se’ls repartien entre els socis, sense deixar res per a cap fons col·lectiu de reserva, una pràctica que més tard ells mateixos considerarien, críticament, com a "cooperativisme individualista". Per a ingressar-hi es pagaven 30 pessetes d’entrada, que es retornaven si en menys de sis mesos el soci es donava de baixa, i que en cas de romandre-hi, anaven al fons comú. Durant molts anys, només eren admesos els caps de família, i tant sols podien ingressar, com a sòcies directes de la cooperativa les dones que s’havien quedat vídues.

Expansió i mutualisme
L’any 1896 la cooperativa es traslladà a una caseta del carrer Dalmau. En els seus baixos hi havia el magatzem de queviures i, al pis de dalt, l’oficina i un cafè. En aquella seu hi estarien gairebé trenta anys. El 1905 eren cent socis, un creixement constant que només s’estancà el 1914. L’any posterior es redactaren uns nous estatuts, que establiren un Fons de Reserva destinat als casos de malaltia i invalidesa, i que generava una suma capaç d’assumir la paga de quatre pessetes diàries pels socis malalts. S’establí, l’any 1923, una quota setmanal de dues pessetes amb l’objectiu de construir un edifici de la seva propietat. Mentrestant, la cooperativa seguí funcionant, ara oberta durant tot el dia, i amb una moneda social pròpia. Aquells canvis els permeteren arribara la xifra de cent setanta socis, àmpliament organitzats, com es veu en el fet que mentre acomplien les seves tasques a la botiga, no podien repartir productes a membres de la seva família.

Construcció d’un espai per al barri
El 1924 adquiriren uns terrenys adjacents a l’anticdel carrer Olzinelles i tres anys més tard, inauguraren l’edifici de dues plantes i terrat dissenyat per l’arquitecte Josep Alemany. La porta principal donava al carrer Olzinelles 31, a la planta baixa hi havia la botiga de queviures, el magatzem i el forn de pa, i a la planta principal, el cafè, la sala de juntes, el teatre, la secretaria, un petit gimnàs i una biblioteca.

Treball cultural i polític
Comptaven amb una agrupació cultural que s’encarregava d’organitzar balls i teatre, i el 5 de juliol de 1936, s’hi celebrà el Dia del cooperativisme, organitzat pel Grup de Sants, on es realitzà un “Gran Míting d’Afirmació Cooperatista”, seguit d’una obra de teatre amb el títol significatiu d’Abaix lo existent.

Desfeta en temps de Franco i futur incert
Després de la Guerra Civil, el 1941 és autoritzada perla Falange, i dos anys més tard fou absorvida per la Flor de Maig, perdent la seva personalitat jurídica. Més tard, durant els anys 50, la cooperativa desaparegué i, en el seu local, s’hi instal·là una fàbrica de torrons a laplanta de baix i la sala de festes Bahia al primer pis. El1988 l’Ajuntament clausurà el local, i estigué abandonatfins el 2006 quan l’okupà temporalment l’Espai Alliberat per la Cultura. En l’actualitat, quan el teixit veïnal de Sants reclama la manca d’espais pel desenvolupament d’activitats socials i autogestionades, aquest edifici -per la seva història cooperativa- hauria de ser retornat al veïnat treballador que el va aixecar.