• 
• 
• 
• 
• 

L’Estadi Olímpic, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, va ser inaugurat el 20 de maig de 1929 en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona. Considerat aleshores el segon estadi més gran del món, estava destinat a allotjar els Jocs Olímpics del 36, però la situació política del moment ho va impedir i poc a poc va caure en desús. Mig segle més tard gràcies a la candidatura olímpica de Barcelona, l’Estadi va tornar a ser viu gràcies a l’equip d’arquitectes format per Gregotti, Correa, Milà, Margarit i Buixadé. A l’any 1985 es van iniciar les obres de remodelació total de l’Estadi dotant-lo d’equipaments i serveis per rebre uns jocs olímpics. Tot l’estadi va ser remodelat exceptuant la seva façana que conserva encara el seu aspecte original.
La inauguració del nou Estadi Olímpic va tenir lloc el 8 de setembre de 1989 amb motiu de la V Copa del Món d’Atletisme. Aquesta competició va suposar una gran prova a nivell organitzatiu en tant era el primer gran esdeveniment que posava a prova les noves instal·lacions i valorar la capacitat de l’Estadi per a rebre grans esdeveniments esportius. Des d’aleshores s’hi ha succeït infinitat d’esdeveniments esportius de tot tipus. El 31 de març de 2001 va ser batejat amb el nom Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys, en honor del que fou president de la Generalitat de Catalunya.

L’Estadi Olímpic és un recinte polivalent apte per a rebre qualsevol tipus d’esdeveniment. Així ho demostra el seu currículum d’esdeveniments durant tots els anys d’història després dels Jocs Olímpics de 1992. Esdeveniments esportius, musicals, activitats familiars i actes corporatius han format part del ventall de possibilitats que ofereix l’estadi.