• 

L'antic municipi de Sant Andreu, annexionat a Barcelona el 1897, té una llarga història com a poble, ja que fins i tot, a Sant Andreu s'ha pogut documentar suficientment la presència de l'home en època prehistòrica amb diversos testimonis. Els primers nuclis de població de l'època romana sorgiren al costat del camí de connexió de Barcino amb la Via Augusta del Vallès, que passava per l'actual carrer Gran de Sant Andreu, per unir-se a l'alçada de la plaça de Mossèn Clapés, amb altres dels principals camins que creuaven el Pla de Barcelona.

En arribar l'edat moderna, la posició geogràfica de Sant Andreu afavorí el desenvolupament de la població, especialment per que era situat al camí, que a l'època medieval es nomenava Camí Ral, que comunicava els nuclis principals del Pla de Barcelona amb la comarca del Vallès i tot el rera país interior. Un altre avantatge era el seu emplaçament al mig del curs del Rec Comtal, un canal d'origen romà que portava l'aigua del riu Besos, i més tard de la mina de Montcada, cap a la ciutat, permeten l'existència a Sant Andreu d'una important horta, i així mateix, va fer possible una de les activitats més importants del període, els molins fariners.

Amb el decret de Nova Planta, de l'any 1716, Sant Andreu es convertí en municipi independent. A l'inici del segle XX, Sant Andreu ja no era el món bàsicament rural dels segles anteriors, feia mig segle que s'hi havien instal·lat fàbriques tèxtils i la posterior ocupació ferroviària de bona part del territori, havia aportat molta mà d'obra industrial, transformant, lògicament, la composició del municipi.

El carrer Gran de Sant Andreu, l'antic camí romà, desprès Camí Ral i anys més tard Carretera de Ribes, juntament amb la plaça del Mercat, avui plaça del Comerç i el centre històric i administratiu de la plaça d'Orfila, eren el centre comercial i social de l'antic poble i ho va continuar sent desprès de l'agregació a Barcelona.

Avui dia l'Eix Comercial de Sant Andreu està ubicat en aquests mateixos carrers, juntament amb altres carrers també comercials, com la Rambla de Fabra i Puig, el carrer Concepción Arenal i altres. En la seva zona, sens dubte la més important d'aquesta part de Barcelona, hi han gairebé vuit-cents comerços, entre els qui s'hi dediquen al detall i els del sector dels serveis. El comerç de l'eix té una oferta molt completa i variada, amb botigues de caire familiar, entre altres de marques, cadenes comercials i franquícies.

L'Eix Sant Andreu organitza múltiples i continuades activitats per promoure el comerç de la seva àrea. I té molt clar, que tant els comerciants com els veïns, que han mantingut la forta personalitat que els hi prové del seu passat, volen un barri on la gent pugui viure, treballar, comprar i divertir-se, és a dir, el model de ciutat mediterrània. Que aquesta filosofia funciona, ho demostra la gran quantitat de gent que passeja pels carrers de l'eix i la bona marxa dels comerços, que cada dia que passa són més nombrosos i ja ocupen carrers amb, fins ara, menor transcendència comercial.

La zona compta amb molt bones comunicacions, no és gens d'estrany, ja que Sant Andreu fou un dels primers municipis del Pla de Barcelona que quedaren enllaçats amb el centre de la ciutat per un nou mitjà de transport públic sobre rails. El primer tramvia de vapor arribà al poble el 1877, i es va electrificar el 1902. Des d'aleshores ençà les coses han canviat molt i en aquest cas per millorar. Tres parades de metro, deu línies d'autobusos i dues estacions de tren, a més de les futures estacions del tren d'alta velocitat i la de rodalies que hi seran molt a prop, garanteixen el desplaçament cap a l'eix des d'arreu de Barcelona, dels pobles del voltant i, de les poblacions més allunyades.

Tant els comerciants com els veïns han mantingut la forta personalitat que els hi prové del seu passat, i volen un barri on la gent pugui viure, treballar, comprar i divertir-se, és a dir, el model de ciutat mediterrània.