• 
• 
• 
• 

Far de Sol sobre la Borda: La Borda: “L’individualisme i el capitalisme cansen molt”

El model de cessió d’ús està molt estès en països com Dinamarca o l’Uruguai. Els models Andel i del FUCVAM posen en pràctica el model d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús, en el que la propietat de l’immoble és col·lectiva i recau en la cooperativa. Els i les habitants són socis/es de la cooperativa i poden viure-hi de per vida. La presa de decisions és per assemblea general, el seu principal òrgan sobirà. El bloqueig de la possibilitat d’especular és la principal virtut del model: el soci/a no pot vendre ni llogar el pis per un preu més alt de l’estipulat col·lectivament. L’habitatge en cessió d’ús suposa una aposta pel valor d’ús en comptes d’un bé de consum o valor de canvi, tal i com ha estat sempre en el nostre context més proper. La reinvenció del dret a l’habitatge troba noves fórmules d’accés i gestió comunitària.
El 30/11/2015 es constituí un dret de superfície per part de l’Aj. de Barcelona, en favor d’Habitatges La Borda, d’una parcel·la al carrer Constitució, un dels límits de Can Batlló, en sòl qualificat com a Habitatges amb Protecció Oficial (HPO). Aquest dret, de 75 anys de durada, suposa el pagament d’un cànon anual.
La qualificació d’HPO en règim general suposa uns topalls màxims de renda per les unitats de convivència potencialment cessiónàries del dret d’ús d’un habitatge promoguts per la cooperativa. També estableix un màxim de quota d’ús associada a l’habitatge, cercant així que siguin assumibles pels sectors populars, un dels objectius centrals de la cooperativa.

Disseny participatiu
L’autopromoció i la posterior gestió col·lectiva implica que la participació de les futures usuàries en el procés (disseny, construcció i ús) sigui la variable més important i diferencial, generant una oportunitat per a conèixer i projectar amb elles i les seves necessitats concretes. En aquestes fases prèvies de disseny, la participació s’articula a través de les diferents comissions de treball i l’assemblea general.
Compta amb un equip tècnic de suport que dinamitza i recull les propostes el que fa a imaginari, programa, estratègies ambientals i de projecte o a les tipologies d’habitatges i d’espais.

Idees clau de projecte
• participació disseny, construcció i ús
• sostenibilitat / vida comunitària
• arquitectura popular / corrala
• adaptabilitat / infraestructura open building
• perspectiva de gènere
El programa de l’edifici planteja 28 habitatges de tres tipologies diferents (40, 50 i 76 m2 de mitjana) i tot un seguit d’espais comuns i comunitaris, que han de potenciar la vida comunitària a través de transicions entre l’espai privat i el públic. Tots articulats al voltant d’un pati central, gran espai de relació que remet a les “corralas”, tipologia d’habitatge social i popular. Els habitatges es reparteixen en les diverses plantes de l’edifici, cercant la mescla d’unitats de convivència que consten d’una, dues, tres o més persones. Tots els habitatges tenen una estructura bàsica (50 m2) a les que s’afegeixen un o dos mòduls per generar les tipologies més grans.
Aquesta estructuració modular permetrà, en un futur, variar alguns habitatges en funció de les necessitats de les unitats de convivència que hi visquin.

Estratègies i accions previstes de sostenibilitat
Col·lectivització d’alguns usos (bugaderia, banyera, espai convidats, cuines per grans àpats…).
Augmentar l’eficiència – equipament eficient.
Aprofitament de recursos locals i reciclatge.
Energies renovables.
Ús i gestió de l’edifici i les instal·lacions.
Serveis i consums associats centralitzats i amb gestió intel·ligent.

Materials
Optimització de les solucions constructives (menys quantitat per a un mateix servei), ús de materials reciclats/ reciclables i d’origen biosfèric i reutilització de residus.
Ús d’elements industrialitzats,estudi i pla de gestió de residus detallat, separació selectiva en obra d’un mínim de 7 fraccions i seguiment acurat.

El local inferior l'ocupa l'Economat Social.