• 

Van ser dedicats a José Ignacio Urenda en homenatge a un dels fundadors del PSC, exregidor i creador de
la comissió de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona.
Formen un interior d’illa obert a dos costats, entre el passeig de Fabra i Puig i el carrer del Peñalara. L’espai està delimitat en sentit longitudinal per dos grans blocs lineals d’habitatges en paral·lel, d’uns 140 metres de longitud. En sentit transversal, els seus límits són el passeig de la Peira a  ponent i un balcó urbà a llevant, situat al damunt de les cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona, que es troben uns quinze metres per sota de la cota dels jardins.
El 2002 es va desenvolupar un projecte d’urbanització amb la instal·lació d’un ascensor per salvar el desnivell que hi ha des dels mateixos jardins fins al carrer de Rosario Pi i la construcció d’una passarel·la que connecta l’ascensor amb els jardins .
Efectivament, la particularitat d’aquest espai és el seu emplaçament damunt la coberta de les cotxeres del  metro, situació que dificulta l’exuberància vegetal i fa que l’apel·latiu de jardins pugui sonar generós a la vista del seu estat actual, una mica erm.
Unes jardineres d’acer Corten de grans dimensions es disposen per la superfície de la coberta, que també  consta d’uns espais de pas en forma de ziga-zaga on hi ha situats uns quants bancs, així com d’una àrea de jocs infantils en un dels extrems. El paviment és d’asfalt acolorit. Les seves condicions estructurals han condicionat l’absència de grans pèrgoles o d’un arbrat més gran: l’espai es caracteritza per una evident manca d’ombres.

Informació treta d'aquí.

Automatically translated with Google Translate API.