• 

Els Jardins ocupen l’antic pati central d'una caserna. Espai molt integrat al barri i molt agradable i amb força serveis que conviden a passar-hi tot el dia. Hi ha sol i ombra, hi ha taules i un llac molt gran, s'hi pot llegir, jugar i dinar o berenar.
Els Jardins del Príncep de Girona s’ubiquen en un terreny amb desnivells enjardinats. Tots els accessos, la majoria a base de rampes, condueixen a una esplanada de sauló amb jocs infantils, taules de ping-pong, un bar amb taules sota l’ombra dels pins, i una àrea per a gossos. A un costat, un llac de grans dimensions, amb una filera de petites illes que el creua d’un extrem a l’altre.

Història
Els Jardins del Príncep de Girona ocupen una petita part dels antics quarters de cavalleria de Girona, que van deixar de tenir aquesta funció a principis de la dècada de 1980 i que en la dècada següent van passar a ser de propietat municipal.  Els terrenys, de gran extensió, van ser destinats a usos públics, com són una escola, un aparcament i la creació de l'actual espai verd. Els jardins van ser construïts al pati central de l'antiga caserna militar, de la qual encara resta en un costat part de l'edifici, avui seu de diferents serveis del districte d'Horta-Guinardó.

Biodiversitat
El pendent més notable del terreny baixa des del carrer de Taxdirt i es resol mitjançant successives terrasses-zones d'estar força ombrejades i amb grans bancals ornamentats amb massissos d'arbustos. A la part més elevada del jardí hi ha mèlies (Melia azedarach), i als bancals, arbustos: Pyracantha angustifolia i marfulls (Viburnum tinus), aquests darrers també molt abundants als parterres una mica atalussats que hi ha als costats dels jardins. Els pins pinyers (Pinus pinea) donen una bona ombra al petit espai de pícnic, algunes zones de descans i a la gran esplanada central de sauló, on també hi ha algunes palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) i un grup de margallons (Chamaerops humilis). Al costat de les taules de ping-pong hi ha un exemplar de Ficus elastica, i al voltant del llac, plàtans (Platanus X hispanica). La nota de color la donen les floracions dels baladres (Nerium oleander), les buguenvíl·lies (Bougainvillea sp.) i les mates de llessamí blau (Plumbago auriculata)t
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat