• 
• 
• 
• 
• 

Podeu accedir a una audiodescripció dels Jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília clicant aquí.
Els jardins de la Vil·la Amèlia de concepció tradicional i estil afrancesat és el resultat d'una fusió entre les espècies originals d'uns antics jardins privats i les plantacions posteriors, introduïdes quan es van remodelar per fer-los públic. La presències d'arbres imponents d'espècies molt variades destaca la qualitat d'un jardí on s'hi conserven arbres centenaris com palmeres, plàtans o pins i una gran varietat d'arbusts i parterres.
 
Història
L'origen va ser el sumptuós jardí que Ignasi Girona va fer-se construir. El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova. Va ser lloc d'estiueig de la família. L'any 1930 l'Ajuntament va destinar els terrenys a parc públic, i el 1969 va ser definitivament expropiada a canvi d'edificar-ne una part, cosa que va comportar l'enderrocament de l'antiga residència dels Girona. Un tros de terreny ha quedat integrat en els veïns Jardins de la Vil·la Cecília, situats a l'altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds
 
Biodiversitat
Els Jardins de la Vil·la Amèlia són rics en espècies vegetals -al voltant d'una cinquantena-, i en exemplars poc freqüents a Barcelona com els de l'avinguda flanquejada exemplars de Styphnolobium=Sophora japonica pendula. Tambe Hi ha til·lers (Tilia X europaea i  tomentosa), cedres (Cedrus libani, atlantica i deodara) i xiprers (Cupressus glabra, macrocarpa i sempervirens). la xicranda (Jacaranda mimosifolia), la tipuana (Tipuana tipu) i l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), i arbustos com Lagerstroemia indica, tots amb espectaculars floracions completen el conjunt Destaquen les magnòlies (Magnolia grandiflora), les alzines (Quercus ilex), els arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc (Pinus pinea i Pinus hapelenssis) i, entre les palmeres, el margalló (Chamaerops humilis) i exemplars molt desenvolupats de Trachycarpus fortunei. Però els reis indiscutibles de la vegetació són els exemplars d'arbres d'interès local: un plàtan (Platanus x hispanica) i un fals pebrer (Schinus molle) de gairebé noranta anys, un eucaliptus (Eucalyptus globulus) plantat a finals del s. XIX, un exemplar de Gymnocladus dioicus gairebé centenari, i un conjunt de 15 palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que van ser plantades a finals del segle XIX. Tots són dins el Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona
 
Paisatgisme i disseny
Un exemple és la glorieta dels xiprers, situada damunt d'un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada. Està molt a prop de l'accés des del carrer de Santa Amèlia. Al davant, els jardins s'estenen, esplèndids, amb grans parterres cadascun amb una vegetació diferent. L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L'estany és circular, situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa. Dins l'aigua regnen les plantes aquàtiques, presidides per la figura d'una nimfa protectora. Com a contrapunt d'aquest espai obert i encalmat, prop de l'accés pel carrer Francesc Carbonell hi ha un turó una mica amagat de terra nua al qual s'accedeix per uns graons de fusta. És un lloc diferent i una mica agrest
 
Art i arquitectura
En una illeta que emergeix al mig de l'estany dels Jardins de la Vil·la Amèlia s'eleva, menuda i esvelta, Dríade, una nimfa protectora dels boscos. És la figura de bronze d'una adolescent nua, considerada una de les millors escultures de Ricard Sala. No gaire lluny, en un racó entre ombrívol i lluminós, un jove efeb toca la flauta. És L'Encantador de serps, un bronze del belga Jules Anthone.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat.