• 
• 
• 

Podeu accedir a una audiodescripció dels Jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília clicant aquí.

gran jardí veïnal
Els Jardins de la Vil·la Cecília són encalmats, tot i el flux continu de vianants que l'han incorporat als seus itineraris habituals, o de les nombroses persones que van al Centre Cívic.
Hi ha camins ombrívols sota les capçades dels pins, els til·lers i els pebrers bords. Una gran superfície asfaltada amb un petit palmerar permet fer tota mena d'activitats: des de festes del barri fins a competicions esportives.
Un altre dels atractius d'aquest parc està dedicat a la gent gran. En tracta d'un espai lúdic que permet mantenir en forma les articulacions i afavorir l'agilitat amb barres de diferents alçades, cargols per fer anar els dits i rampes suaus, entre d'altres recursos, i que enriqueix les passejades diàries.

Vegetació
En ser uns jardins que tenen el seu origen en el segle XIX, els de la Vil·la Cecília són rics en arbres i palmeres excepcionals, tant per l'edat com per les dimensions. Els enormes pins blancs (Pinus halepenssis) i pins pinyers (Pinus pinea), els altíssims xiprers (Cupresus sempervirens) i les majestuoses palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) en són uns quants exemples.
Entre les espècies arbòries també destaquen els plàtans (Platanus X hispanica), els til·lers (Tilia X europaea), els cedres (Cedrus deodara), els pebrers bords (Schinus molle) -alguns de grans dimensions -, els oms de Sibèria (Ulmus pumila) i els ailants (Ailanthus altissima). Al costat del Centre Cívic hi ha un exemplar de Butia capitata, una palmera poc freqüent a Barcelona. Quant als arbustos, destaquen sobretot els llorers (Laurus nobilis).
Un altre aspecte remarcable de la vegetació són les tanques de xiprer retallades en forma de casetes. Una mena de petit poble vegetal que comença a l'accés als jardins pel carrer de Santa Amèlia i que finalitza a la plaça on hi ha el Centre Cívic, que és des d'on es pot contemplar la millor perspectiva d'aquesta excel·lent feina de retall.

Art i arquitectura
Dins l'aigua del canal que s'inicia a la dreta de l'entrada dels jardins pel carrer de Santa Amèlia, jeu, boca terrosa, Ofèlia ofegada, una escultura de bronze de Francisco López Hernández de l'any 1964. En aquest mateix lloc, grans fulles metàl·liques de Ginkgo biloba es van unint en una mena d'arc que, enfilant-se des del canal, dóna la benvinguda al visitant. És obra dels arquitectes responsables de la reforma dels jardins: Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña.
Aquest arquitectes també van dissenyar els bancs del parc -de fusta damunt de rodes de pedra que evoquen patins- i uns altíssims fanals inspirats en els arbres. Dos elements de disseny van ser mereixedors d'un premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) l'any 1986.

Història
Els Jardins de la Vil·la Cecília estan situats als terrenys d'una antiga finca rural: Cal Noyu, que va ser adquirida l'any 1909 per Eduardo Conde, fundador del magatzems El Siglo, primer comerç establert de Barcelona amb criteris de gran superfície. Conde va posar a la vil·la el nom de Cecília en honor de la seva esposa. L'any 1969, els terrenys van ser expropiats per l'Ajuntament per convertir-los en parc.
Una part de l'actual espai verd va pertànyer als antics jardins de la Vil·la Amèlia, situats just al costat i que actualment també són d'ús públic. L'edifici que fou residència d'Eduardo Conde és avui la seu del Centre Cívic Casal de Sarrià.
 
Més informació a L'Atles de la BIodiversitat