• 

Els jardins de Piscines i Esports agrupen una superfície d'una hectàrea al barri de Sant Gervasi, i esdevenen avui un dels espais verds amb equipaments esportius i d'oci més actius del vessant sud-oest d'aquest barri. La superfície més gran es concentra a el vessant sud, a tocar del carrer Bori i Fontestà. Es tracta d'un gran espai semicircular circumscrit per camins que delimiten, juntament amb un camí central, dues grans extensions de praderia sobre les quals se situen arbres de gran port i alçada que confereixen àmplies zones d'ombra.
La zona ha gaudit tradicionalment de gran popularitat tant com a espai de passeig, esbarjo i oci i per a fer esport a l’aire lliure. A principis de segle va acollir la seu del Real Club de Polo. Després es convertí en un complex esportiu molt utilitzat per la ciutadania.

Història
Els jardins gaudien de gran popularitat entre els barcelonins ja a principis de segle XX. El 1910 el Reial Club de Polo va instal·lar-s'hi, als terrenys popularment coneguts com a Can Ràbia, a tocar de la carretera de Sarrià. Un espai entre l'avinguda de Diagonal i el solar on posteriorment s'aixecaria l'estadi de Sarrià del RCD Espanyol. El solar, molt més gran que l'actual espai verd, agrupava camps de gespa, pistes hípiques, aparcament, casetes de servei, espais socials i esportius com ara pistes de tennis i zones enjardinades amb àrees de passeig. L'any 1932 es va traslladar al seu actual emplaçament, a l'avinguda Diagonal. El parc esportiu de Can Ràbia va esdevenir l'any 1935 el complex esportiu de Piscines i Esports. El RCD Espanyol utilitzava les instal·lacions esportives com a espai per fer proves de selecció de jugadors o d'altres activitats vinculades al futbol. Piscines i Esports va acollir campionats esportius escolars, olimpíades populars, ballades de sardanes, balls i revetlles. Durant la guerra civil va esdevenir un centre de reclutament. Durant la dictadura va recuperar la seva funció com a centre privat esportiu com a "Piscinas y Deportes". La pressió veïnal va fer que, a finals dels vuitanta, l'espai tornés a recuperar l'ús públic.

Biodiversitat
Accedint-hi pel carrer del Doctor Fleming veurem un petit estany semicircular amb dos desmais. Des d'aquest punt, es veu una àmplia extensió propícia al passeig, tranquil·la i mig ombrejada. En primer terme veiem grans exemplars d'ombú o bellaombra (Phytolacca dioca) i tipuanes (Tipuana tipu). Vorejant l'equipament privat trobem, afilerades, Palmeres (Phoenix canariensis). Al passeig central hi trobarem un grup de Pollancres (Populus nigra), m’hi ha molts en tot l'espai del jardí, i, a l'altra banda, tipuanes. En el recorregut ens apareixeran diferents exemplars de morera (Morus alba), palmeres i margallons (Chamaerops humilis), pins (Pinus canariensis), pebrers bords (Schinus molle) i robínies (Robinia pseudoacacia). A l'altre extrem dels jardins, just a l'accés d'un aparcament privat (Bori Fontestà amb Ganduixer) sobre una gelosia de fusta s'emparra una vinya verge (Parthenocissus tricuspidata). Els baladres (Nerium oleander) que hi creixen han superat l'estadi arbustiu i han adquirit ja formació arbòria. A la vessant nord, trobem una àrea enjardinada de forma triangular i de menor superfície, que tanca l'espai arrecerant-lo del brogit urbà. En aquest espai hi trobem pins blancs (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex) que tenen als peus dels seus troncs abèlies (Abelia sp.), acants (Acnathus spinosus) i llentiscles (Pistacia lentiscus).

Art i arquitectura
Al subsòl d'aquests jardins hi ha el dipòsit pluvial de Bori i Fontestà, un dels dipòsits de recollida d'aigües pluvials que forma part de la xarxa municipal que gestiona els cabals d'aigua de pluja de la ciutat. També hi ha un pou de captació d'aigua que alimenta de recursos hídrics el veí Turó Park, un dels parcs històrics de Barcelona i que es troba gairebé a tocar d'aquests jardins
 Més informació a L'Atles de la Biodiversitat