• 

Els jardins són una illa verda que envolta el Museu Can Framis i la Fundació Vila Casas. Es van dissenyar com la recreació d’un bosquet aleatori, farcit d'àlbers, pollancres i alzines. Un bosquet menut i atapeït, que cada primavera es desperta recobrint de verd les capçades arbòries i de flors la superfície. Com un poema imprevist, els jardins regalen als vianants un recital cromàtic, un poema floral de blaus, grocs, vermells, morats i liles. Un jardí, com la poesia, fràgil i fugaç, del qual podem copsar el millor vers durant el breu sospir que va entre l'abril i el maig.

Història
Can Framis era un important centre fabril tèxtil al Poblenou, dedicat a la manufactura de la llana. Els jardins s’han dissenyat durant la intervenció per rehabilitar l’antiga filatura per acollir-hi el recinte museístic de la Fundació Vila Casas, de la qual cosa se n’han encarregat els arquitectes Jordi Badia, Jordi Framis i EMF (Estudi Martí Franch, paisatgisme).
El disseny del jardí, obra de l’estudi BAAS Arquitectura, de Jordi Badia i Jordi Framis, va sorgir simultàniament a la intervenció per rehabilitar les naus de l’antic recinte fabril de Can Framis. El seu projecte d’enjardinament dels entorns del museu va ser finalista de la sisena edició del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba i també del concurs “Public Space European Space”, tots dos certàmens celebrats el 2010.

Biodiversitat
Aquest bosc breu i delimitat l’integren desenes d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i alzines (Quercus ilex). Imitant el bosc de ribera, s’agrupen en peus de dues o tres peces, que creixen aleatòriament i sense ordre aparent, talment com un poema de vers i rima lliures.
La desendreça arbòria premeditada camufla l’edifici del museu. Els visitants se submergeixen al jardí per diferents rampes d’accés. Una petita escullera natural, contra la qual trenquen les onades verdes de l’heura (Hedera helix), entapissa tota la superfície. La disposició ondulada dels parterres genera diferents nivells i accentua la sensació de làmina verda ondulant.
Tocant a l’heura, hi trobem plantes bulboses; la que hi té més presència és el lliri de Nadal (Narcissus jonquilla tazetta). També trobarem les campànules blaves dels jacints del bosc (Hyacintus hispànica), el bruc de mar (Frankenia laevis), la cua de gat (Bulbine frutescens), la flor de l’infern (Lycoris radiata) o l’Osmanthus bicolor. També hi ha plantes vivaces i rizomàtiques, com l’Arum italicum, que acumula les flors en gotims de color taronja i vermell i que emet escalfor en florir. Finalment, trobem la Stembergia lutea, diverses varietats d’iris (Iris spurea var maritima, Iris formosana i Iris umbicularis) i les flors de l’amor (Agapanthus peter pan).

Paisatgisme i disseny
Els Jardins de Miquel Martí i Pol són una petita massa verda, lleugerament enclotada, que embolica i oculta l’edifici del Museu Can Framis. L’espai té vocació de bosc amable que convida al passeig.
Durant els mesos d’abril, maig i abans del juny, els visitants hi troben la catifa d’heura, que entapissa un espai farcit de blaus, grocs, vermells, morats i liles procedents de la floració de les plantes bulboses i vivaces que creixen entre l’heura.

Art i arquitectura
L’edifici del Museu Can Framis s’ordena en un conjunt arquitectònic de tres naus, dues de recuperades de l’antic recinte fabril tèxtil i una tercera nau de nova planta que les uneix. El...

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat