• 
• 
• 
• 
• 

Visistable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Jardins mediterranis
Inspirats en els jardins àrabs i dels "cármenes" de Granada, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i plantes de flor en testos en baranes i ampits.

Les escales del Generalife
Una escala inspirada en la del Generalife connecta la part superior amb els Jardins d'Amargós, amb cascades als passamans, estanyols i brolladors als replans i bancs d'obra per gaudir de la fresca i el so de l'aigua. Punt de reproducció d'amfibis

Els jardins de la Font del Gat
Unes pèrgoles porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la Font del Gat. Conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu amb escales, rampes i una cascada monumental.
Una espessa fronda mediterrània i d'arbres fruiters, com nesprers i figueres, i palmeres ho cobreix tot.

El roserar de la Colla de l'Arròs
Una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l'Arròs.
El jardí consta de patis vorejats de xiprer, i rengleres de troanes. En parterres hi ha varietats antigues de rosers.

La plaça del Claustre
Es tracta del Jardí de Sant Miquel tancat pels murs d’una pedrera, d'aquí el seu nom, on destaquen tres grans plàtans (Platanus x hispanica = Platanus orientalis x occidentalis = Platanus hybrida = Platanus acerifolia) previs als jardins. A la dreta, un passadís comunica amb els Jardins del Teatre Grec, també tancat per una pedrera.

Vegetació
Hi ha pins blancs (Pinus halepensis), i  pinyers (Pinus pinea), llorers (Laurus nobilis), tarongers amargs (Citrus aurantium) i xiprers (Cupressus sempervirens) com a autòctons i d’exòtics  pins australians (Casuarina cunninghamiana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara).
Les escales del Generalife estan envoltades per acàcies (Robinia pseudoacacia) i arbustos com la troana (Ligustrum lucidum) i el pitòspor (Pittosporum tobira), el baladre (Nerium oleander) i l'evònim del Japó (Evonymus japonicus).
En testos hi són els salons (Aspidistra elatior) i els geranis (Pelargonium sp.), i a les pèrgoles, anglesines (Wisteria sinensis) i Rosa banksiae. En diferents llocs hi ha plantes aromàtiques, com l'espígol (Lavandula angustifolia) i el romaní (Rosmarinus officinalis), i espècies entapissants com l'heura (Hedera helix)

Art i arquitectura
Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

La font del Gat
L'aigua de la font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d'un felí.
Joan Amich va escriure la cançó: "La Marieta de l'ull viu".

Història
Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la Font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

L'Exposició de 1929
Els Jardins de Laribal són del 1922 i estan vinculats a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Francesc Cambó va ser comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona i va encarregar l'enjardinament a Jean Claude Nicolas Forestier al que va ajudar Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 es va convertir en director de la Direcció de Parcs Públics i Arbrat.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat