• 
• 
• 

Història
Els jardins de la Tamarita són un viu exemple de jardí privat assimilat com a espai i patrimoni públic. En aquest cas es tracta d’una finca de dues hectàrees pertanyent a la família Craywinckel que, al començament del segle XX, va ser adquirida per l’industrial del cotó Alfredo Mata. Hi va edificar una casa envoltada de jardins, el disseny de la qual es considera una de les primeres obres de l’arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, que va preservar les formes i disposicions vegetals originals.

Biodiversitat
Hi podem trobar murtra, troanes, llorers i pitòspors de gran mida, així com robínies i plàtans. També hi trobem teixos, tarongers agres, boixos i una xicranda. Ja arribant al torrent del Frare Blanc hi trobem xiprers, cànem de bruixa o acants, cintes, més pitòspors i troanes, bambús i grans til·lers argentats.
Al parc també trobem espècies curioses com l’araucària, una grevíl·lea o roure sedós, també oriünds d’Austràlia, i un faig de fulles porpra. També hi veurem un arbre d’interès local de molta vàlua per l’escassetat a Barcelona: un roure pènol centenari de 23 metres d’alçària.
Hi ha una bassa naturalitzada.

Paisatgisme i disseny
Està dividit en dos àmbits diferenciats, un de major classicisme i ordre i un altre que aprofita el pas del torrent del Frare Blanc per oferir una visió més espontània.
Els jardins són plens d’elements decoratius que li refermen els orígens de jardins casolans: petits estanys amb brolladors, figures de terracota, copes de pedra, marbre i ceràmica convertides en fonts, testos ornamentals, etcètera.  Tan bon punt hi entrem, ens rep una font i un petit estany amb estàtues de lleons dormint emmarcats per una enfiladissa que és un tipus de liana exòtica, la filferrera (Muehlenbeckia complexa). D'aquí surt un camí que porta a una sèrie de places al voltant de la casa, obra aquesta de Melcior Vinyals, que actualment acull la Fundació Blanquerna

Al jardí més clàssic i ordenat en parterres d’origen francès trobarem profusió de boixos i rosers, replantats per recuperar l’aspecte original del jardí a la darrera rehabilitació. Tot seguit, trobem un espai que fa les funcions de placeta, amb una font ovalada, la plaça de quatre continents —tots menys Oceania—, obra de Virginio Arias, així com una font amb nens esculpits, mentre que a una de las placetes limítrofs destaca una font amb granotes esculpides que actuen de brolladors, i a altra una cascada feta de rocall i revestida de petxines marines i la praderia que ens condueix a la part mes feréstega del jardí.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat