El Parc d'Esports Sol de Baix va ser un complex poliesportiu de 1932 a 1951, entre els barris de Sants i les Corts.
Era una gran parcel·la sense urbanitzar anomenada Sol de Baix, entre la Travessera de les Corts, el carrer Joan Güell, l'avinguda de Madrid i la Gran Via de Carles III. Avui el nom només correspon a la plaça del Sol de Baix.
El Futbol Club Barcelona va tenir aquí diverses instal·lacions esportives fins al 1932. A partir d'aquesta època l'Asociación Hípico Galguera Deportiva de Cataluña (AHGDC) va construir una pista el·líptica amb dues pistes paralel·les: una interior, per a curses de llebrers (500 m.), i una altra exterior per a curses de cavalls (680 m.) que també es feia servir per motos i de bicicletes. A l'espai central es jugava a futbol, rugbi o beisbol.
El majror ús va ser com canòdrom i, en menor grau, com a velòdrom per a proves ciclistes i de motocicletes. Al 1951 es va enderrocar.
L'arbre més abundant és l'acàcia rosa (Tipuana tipu).
El Parc d'Esports Sol de Baix va ser un complex poliesportiu de 1932 a 1951, entre els barris de Sants i les Corts.
Era una gran parcel·la sense urbanitzar anomenada Sol de Baix, entre la Travessera de les Corts, el carrer Joan Güell, l'avinguda de Madrid i la Gran Via de Carles III. Avui el nom només correspon a la plaça del Sol de Baix.
El Futbol Club Barcelona va tenir aquí diverses instal·lacions esportives fins al 1932. A partir d'aquesta època l'Asociación Hípico Galguera Deportiva de Cataluña (AHGDC) va construir una pista el·líptica amb dues pistes paralel·les: una interior, per a curses de llebrers (500 m.), i una altra exterior per a curses de cavalls (680 m.) que també es feia servir per motos i de bicicletes. A l'espai central es jugava a futbol, rugbi o beisbol.
El majror ús va ser com canòdrom i, en menor grau, com a velòdrom per a proves ciclistes i de motocicletes. Al 1951 es va enderrocar.
L'arbre més abundant és l'acàcia rosa (Tipuana tipu).
Plaça del Sol de Baix
