• 

Passejar per aquests jardins és accedir a un refugi de l'atrafegada, atapeïda i apressada activitat de la Diagonal. Un dels atractius afegits és que compten amb un dels més grans conjunts escultòrics, obra de Frederic Marés, amb més de 30 peces que reprodueixen en pedra, marbre o bronze exemplars de fauna vinculada a la cacera com ossos, cérvols, isards, senglars, cabirols i cabres.

Els jardins de Jaume Vicens Vives van néixer com a jardins privats cap al final de la dècada dels seixanta en ple "desarrollismo de Porcioles", en el marc d'una promoció immobiliària en la zona de la Diagonal aleshores coneguda com Barcelona 2. El projecte del jardí fou encarregat a Nicolau Maria Rubió i Tudurí i la decoració escultòrica a un també veterà Frederic Marés. L'any 1974 es van construir dues torres negres, projectades per Josep Antoni Coderch i Francesc Mitjans, que avui son la seu d'una entitat bancaria. Els espais enjardinats privats s'han incorporat progressivament a la gestió i propietat públiques. L'espai dels jardins finalment es va dedicar a la figura de l'historiador Jaume Vicens Vives.

L'atri d'entrada al jardí és una petita placeta amb parterres central i laterals que a una banda retallen la vorera en ziga-zaga que condueixen el vianant cap a l'entrada del jardí. Vora l'espai central, que durant molt anys reproduïa amb topiària el popular logotip bancari, i també vora els espais laterals, trobem els tradicionals fanals de fosa en forma de lira característics de la Diagonal. La restauració del bàcul de fosa i la remodelació de les lluminàries per fer-les eficients feta durant el 2010 ha recuperat aquests fanals per a l'enllumenat viari, després d'uns anys fora de servei.

A la part esquerra, enmig d'un parterre farcit d'arbusts mediterranis, ens rep el primer conjunt escultòric obra de Frederic Marés. És una escena de caça amb un cérvol encalçat i abatut per una gossada. La peça, feta amb bronze, és visibles des de la mateixa avinguda Diagonal. Un conjunt amb molt dinamisme i dramatisme que contrasta amb la resta de les escultures, fins a 30, que es troben escampades per l'espai.

Al juliol del 2010 els jardins van ser remodelats per millorar-ne l'accessibilitat i substituir l'antic camí amb escales per l'actual rampa. Aquesta rampa ens condueix cap a l'interior del jardí on es descobreix, entre l'arbrat i els arbusts, les escultures que Marés inspirades en temes cinegètics. Per a modelar-les Marés es va assessorar amb un expert caçador, el comte de Yebes. La raó per aquest insòlit homenatge a la cinegètica rau en què l'aleshores president del banc que promovia la urbanització, Ignasi Vilallonga, era afeccionat a les caceres.

La rampa, que actua com a via d'accés al jardí, ens condueix pels diferents espais. Aquests es disposen en placetes arbrades on trobem diferents agrupacions. Amb excepció de les coníferes - sobretot pins (Pinus pinea i Pinus halepensis)- i alguns cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), els arbres són de fulla caduca. Això fa que durant la tardor i l'hivern, l'espai, ombrívol pel seu encaix entre edificis, aprofiti millor les hores de sol. Durant la primavera i l'estiu l'ombra està sempre garantida. En algunes de les placetes trobem tipuanes (Tipuana tipu) i acàcies, (Shopora japonica) a la vora d'alzines (Quercus Ilex).

A les zones arbustives trobem grans exemplars de pitòspors (Pittospoum heterophyllum), molt vells i de gran mida a la vora de piracants (Pyracantha coccinea),que  reprodueixen l'estructura del sotabosc mediterrani i combinat amb aromàtiques com la sàlvia (Salvia officinalis) i l'espígol, (Lavandula dentata).

Envoltant la resta de placetes amb bancs trobem tamarius (Tamarix gallica), oms (Ulmus pumila), tells (Tilia tomentosa) i troanes (Ligustrum lucidum) i també algunes oliveres (Olea europaea). A la part més ombrívola del jardins localitzem una palmera, una gran Iuca (Yucca elephantipes) a la vora de tres pollancres (Populus alba) i dos grans pins.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat