• 

Els pisos de la Seat formen part del passat industrial de la zona i els jardins de l'Arboreda creixen entre els intersticis d'aquesta comunitat que durant la dècada dels cinquanta i seixanta estava considerada com una ciutat dins una ciutat. Ara ja estan plenament consolidats com a jardí urbà

Els jardins de l'Arboreda i els de Sant Cristòfol comparteixen veïnatge i pertinença a un passat comú com a part de la urbanització dels antics pisos de la Seat. Tots dos espais estan units per un petit vial que actua com un petit cordó umbilical que obre un accés directe per als veïns al veí passeig de la Zona Franca. Més arrecerats i protegits que els jardins de Sant Cristòfol, els de l'Arboreda responen a un perfil de plaça dura amb arbrat de gran alçada en competència amb els edificis de les comunitats de veïns que encerclen els parterres. De fet, els dos espais actuen com una unitat urbana on el verd s'ha anat esgarrapant i situant en cadascun dels racons on ha estat possible.


La part més verda de l'espai és la plaça central de contorn irregular on es distribueixen els arbres en diferents parterres, també de formes irregulars.
Abans d'arribar aquest espai trobarem al mig d'una petit rotonda Freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), un cedre del Líban (Cedrus libani) i Pollancres (Populus nigra piramidalis). Al llarg dels diferents parterres que trobarem entre els edificis altres exemplars de pollancres també de gran alçada.


Ja dins de la plaça podem destacar, també per la seva alçada, unes quantes casuarines o pins australians (Casuarina cunninghamiana) i acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin). Distribuïts pels parterres trobarem falsos pebrers (Schinus molle), bellaombres (Phytolacca dioica) i envoltant bona part de la plaça plàtans (Platanus acerifolia) més casuarines i pollancres i, entre aquests, alguns exemplars d'acàcia de tres punxes (Gleditsia triacanthos inermis).


En un altre extrem de la plaça i sobre el parterre de major superfície trobarem pollancres del Canadà (Populus x canadienses Moensch) i pins (Pinus pinea) a més d'algun plàtan. L'àrea de jocs adjacent a aquest parterre està envoltada de freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior) xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i plàtans (Platanus acerifolia).


Des del mig de la plaça surt una rampa que supera un petit desnivell i ens condueix a un nou grup d'habitatges entre els quals trobarem també arbrat. Sobre el talús de la rampa trobarem novament freixes i a la vora de la barana un arbust format per exemplars de miòpor (Myoporum laetum). Aquest és una arbre oriünd de Nova Zelanda i que pot arribar a grans alçades però que en jardineria s'utilitza per fer tanques vegetals.


En aquesta part el jardí s'endureix encara més. Els parterres són més petits i cal cercar els arbres entre els escocells i petits parterres que aprofiten els entrants i sortints de les torres d'habitatges. Ens reben tres exemplars de palmeres (Whasingtonia robusta) i sobre jardiners creixen margallons (Chamaerops humilis) i sòfores (Styphnolobium japonicum). També trobarem més exemplars de sòfores en els parterres combinades amb conjunts de plàtans i una alineació d'acàcies bordes (Robinia pseudoacàcia piramidalis).ci
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat