• 

Es visita en el Programa Com Funciona Barcelona?

MOSAIC
Descripció: plafó que decora la paret de la font, situat sota una volta d’ansa-paner a l’exterior. El mosaic està realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular. La decoració està formada per 373 rajoles policromes que representen la porta d’entrada a la ciutat, flanquejada per dues torres i les muralles. En primer pla, estan representades escenes de la vida quotidiana del segle XVIII. Sant Josep Oriol, representat sobre núvols entre les torres, domina la escena. El plafó es completa amb tres rètols a la part inferior, entre els dos sortidors de la font, on es llegeix el següent:

La “Porta Ferriça” era una de las puertas de la segunda muralla de Barcelona, construída en el siglo XIII.
La barra de hierro una de las medidas longitudinales usadas en la ciudad – que se fijó en ella le dio nombre así como a la calle que conducía a dicha
Puerta desde el centro de la ciudad antigua, en la calle Puertaferrisa, se construyeron, a princios del siglo XVI la Casa Gralla Bello edificio plateresco desaparecido al abrirse la calle del Duque de la Victoria, y la Casa Pinós, del Marqués de Barbará, derruída también a mediados del siglo XIX. La construcción del Palacio Moya, (hoy Comillas) en 1774, motivó el derribo de la antigua puerta.
Asociación de vecinos – Puertaferrisa – Cucurulla – Boters

A la paret de la dreta, un petit plafó enrajolat indica:

El 24 de setembre de 1959, festa de la Mercè, fou inaugural el plafó de rajoles d’aquesta font, peça original del ceramista Joan Guivernau

Època: 1959
Autor: Joan Baptista Guivernau Sans, ceramista (signat); Pere Voltes, text
Font de la informació:
Pobles de Catalunya: Font de la Portaferrissa

EDIFICI
Arquitecte: desconegut
Època: 1680
Ús original: font
“La font de la Portaferissa és segurament una de les més antigues de la ciutat de Barcelona. Fou construïda el segle XVII, concretament l’any 1681, adossada a la muralla tocant a la Porta Ferrissa, una de les portes de la segona muralla de la ciutat. Inicialment, el seu emplaçament original fou al carrer del Carme cantonada amb el carrer Xucla, adossada al col·legi de Cordelles. Després de l’incendi de la primitiva església de Betlem, fou projectada l’església barroca a la qual la font havia d’anar adossada. L’any en què les obres començaren, la font fou traslladada al lloc que actualment ocupa. La raó d’aquest canvi fou la petició dels ciutadans, que així volien evitar haver de travessar el torrent de la Rambla per anar a buscar l’aigua a l’altre costat. L’origen del nom del carrer prové de les barres de ferro que hi havia a la porta de la muralla de la ciutat i que era una de les mesures de longitud usades a Barcelona. El prestigi d’aquesta font fou tan alt que, quan arribaren a Barcelona les aigües de Montcada, d’una gran qualitat, els seus usuaris s’oposaren al canvi de subministrament, bàsicament a causa de les propietats curatives que atribuïen a l’aigua de la font. El 8 d’abril de 1861 s’obrí la font a la cantonada Portaferrissa- Rambla.”

Font de la informació: 
Patrimoni de Catalunya 24. La font de la Portaferrissa. Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1988). Núm. 12
MÉS INFORMACIÓ

Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona
Art públic – Ajuntament de Barcelona: Font de la Portaferrissa