• 
• 

Festa d’àmbit Cultural i Tradicional Popular integrat dins el Patrimoni Festiu Català.

Cap a l'any 1828, en urbanitzar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·la al número 111, cantonada carrer Sant Marc, un forn propietat de qui seria l'iniciador de la romeria de Sant Medir, en Josep Vidal i Granés, fill de la parròquia de Santa Maria del Mar a Barcelona.El forner del carrer Gran no tenia molt bona salut i com era molt devot de Sant Medir, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del sant) anirira a la seva ermita a la serra de Collserola. Això ho faria tocant un sac de gemecs i a sobre d'un cavall alhora que feia una passejada pel barri per anunciar la seva prometença a tothom.

L'any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. La primera noticia escrita apareix al Diari de Barcelona del 4 de març de 1853 on ja s'informava de la importància que adquiria la festa, que aquell any va aplegar 300 persones.
L'organització de colles la podem trobar en la tradició de romiatge dels hortalans de Barcelona cap a les ermites situades a la serra de Collserola, segons ha documentat Jordi Albertí.

Actualment 27 colles participen activament en la festa de Sant Medir el dia 3 de març als actuals barris de l'antic pla de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i la Bordeta. Al mateix temps, aquestes colles participen en l'aplec que se celebra al voltant de l'ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat.

La festa s'inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l'aplec a l'ermita i ja al capvespre totes juntes baixen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.

Des de fa alguns anys el diumenge següent al 3 de març les colles tornen a cel·lebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir a la Bordeta.