• 

El Museu fou creat l'any 1957 pel Dr. Jesús Isamat Vila (Olot, 1895-Barcelona, 1981), amb el nom de Biblioteca - Museu d'Història de la Farmàcia Catalana, que el considerà, a tots els efectes, com un "annex auxiliar" del, aleshores, seminari d'Història de la Farmàcia. Les seves instal·lacions, conjuntament amb les del nou edifici que allotjaria, a partir d'aquell moment, la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona en el campus de Pedralbes, foren inaugurades en el curs acadèmic 1957 - 1958.
El museu ideat per Isamat s'inscrivia en la tradició il·lustrada dels museus de ciència existents en les universitats més importants d'Europa i dels E.U.A.
Tanmateix, allunyant-se dels trets noucentistes d'algunes d'aquestes instal·lacions, volgué dotar la Facultat de Farmàcia de Barcelona d'un museu de caràcter universitari, oposat a la idea de "fileres interminables d'exemplars molt ben ordenats... però sense ànima... simple dipòsit de papallones". Ideat per ser obert i dinàmic, l'alumne trobaria en el Museu un lloc per treballar que, dedicat exclusivament a la història de l'evolució d'una important tasca humana: la de l'art de preparar medicaments, anés més enllà de la pura evocació i tractés ´"més d'idees que d'objectes".
Amb el pas del temps, el seu llegat s'ha anat enriquint amb adquisicions puntuals i donatius altruistes, fins assolir un fons històric de més de dos mil objectes, sense considerar en aquest recompte el recull d'especialitats farmacèutiques antigues, la més nombrosa de les col·leccions que, juntament amb els cartells de publicitat farmacèutica, són dues de les més emblemàtiques del Museu.
La manca d'espai per exercir les funcions docents i de divulgació per a les quals fou creat i les poques o nul·les perspectives d'ampliació que se li ofereixen, ha portat el Museu a instal·lar part dels seus aparadors en passadissos i escales de la Facultat. Per necessitat, s'ha vist obligat a seguir la més avançada de les tendències museístiques, i sortir a l'encontre del seu públic natural, incorporant-se a la vida quotidiana d'alumnes i professors de tal manera que, si bé difícilment pugen els sis pisos (sense ascensor) per visitar-lo, el museu els rep a cadascun dels replans de la Facultat.