• 

Obra de l'any 1976 inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Projectat pels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous per a ser la seu de Banca Catalana. Més endavant va ser del BBVA,i posteriorment del grup editorial Planeta i en l'actualitat del fons d'inversions Blackstone.

Està format per quatre peces octogonals unides, una al cenntre de 3 pisos i tres de 9 pisos al seu torn, amb una superfíe construïda de 27.000m2. Destaca l'enjardinament vertical dissenyat pel jardiner Everest Munné, de 3,8 quilòmetres de jardineres que originalment eran de cultiu hidropònic i que recobreix les façanes. L'estructura consta de dos cinturons de jardineres, separades de l'edifici per un passadís de 65 cm que té una reixa metàl·lica a terra. Les jardineres estan fetes d'acer, amb una secció trapezoïdal de 50 cm d'ample per 53 cm d'alt. La longitud total és de 3.800 metres. El cinturó extern de jardineres està 32 cm per sobre de l'cinturó interior, i la separació entre ells és de 15 cm. Les jardineres estan pintades en blanc per reflectir la llum. En el seu interior inicialment es van col·locar maons per afavorir l'evacuació de l'aigua, i una capa de grava volcànica com a capa de drenatge. A sobre de la capa volcànica es va col·locar una tela de polièster, i sobre un substrat que consistia en una barreja d'un 30% de torba, 25% de poliestirè expandit i el 45% de grava volcànica. Enmig d'el substrat es va introduir una malla plàstica per evitar que les plantes fossin arrossegades pel vent, i sobre de el substrat, es va col·locar una capa de 10 cm de grava volcànica.
Aquests 3,8 quilòmetres de jardineres es reguaven mitjançant un sistema hidropònic desenvolupat pels doctors en biologia Jordi Aguilà i Xavier Martínez. El sistema va ser pioner i mereixedor de reconeixement en l'àmbit de la jardineria i cultius hidropònics de tot el món. La maquinària que impulsa el sistema de reg i els tancs de fertilització estaven situats 5 plantes sota terra; tot això es regava pel sistema de gota a gota.

La plantació va ser portada a terme per les empreses de jardineria Munné-Pericall i Pradell. Everest Munné es va fer càrrec fins a la seva jubilació fa pocs anys del manteniment i de l'única replantació que va tenir lloc l'any 1994, en què es van buidar totes les jardineres per impermeabilitzar i millorar el seu drenatge. Quan es va plantar en 1978 es van introduir 76 espècies de plantes, de característiques diferents segons l'orientació i que florien en diferents èpoques de l'any. Va ser molt interessant veure l'adaptació de les espècies a l'alçada i a la llum, a més de la seva adaptació a la qualitat de l'aigua i a les plagues i malalties. A l'exterior, actualment estan plantades unes 12.000 plantes que pertanyen a 46 espècies vegetals.

Article de La Vanguardia de Silvia Burés el 03/04/2011
¿El primer jardín vertical de Barcelona?