• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Ca l’Alier, un equipament público-privat gestionat per BIT Habitat (una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure la innovació urbana a Barcelona, en els seus vessants social, econòmic, urbanístic i tecnològic, per tal de donar resposta als nous reptes als quals s’enfronta la ciutat). Es tracta d'una antiga fàbrica del segle XIX, situada al cor del 22@ Poblenou (carrer de Pere IV, 362), que esdevindrà Centre d’Innovació Urbana de Barcelona i serà un referent per impulsar l’economia verda i circular i un model de ciutat respectuosa amb el medi ambient i per a la cohesió social. A més de ser la seu del BIT Habitat, també ho serà del CISCO IoE Innovation Center Barcelona, que proporcionarà una plataforma per a la recerca, el desenvolupament tecnològic i les noves oportunitats de mercat que ofereix l’internet de les coses. L’Ajuntament de Barcelona vol preservar el valor patrimonial i arquitectònic de la ciutat, i convertir l’antiga fàbrica en un edifici intel·ligent i de zero emissions.

Història

La Fàbrica de pintats Ca l’Alier va ser fundada per Joan Lucena al 1853, però les naus que es conserven són de 1877. Al 1909 l’enginyer Pere Alier va comprar la fàbrica per reconvertir-la al sector tèxtil. Segons s’indica a les fitxes de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí es va iniciar un llarg procés sobre la legalització de les construccions existents donada la seva manca d’alineació amb el traçat d’Eixample.
Fins l’any 1980 la fàbrica va evolucionar segons els canvis del mercat, de les matèries primeres i de l’ús de les mateixes. L’entrada dels primers productes fabricats íntegrament amb fibres artificials va fer que la fàbrica Alier abandonés la producció de filats, torçats i xarxes fetes amb lli, centrant-se en la producció de sacs, lones i d’altres teixits de jute.
De l’any 1980 al 2004 les instal·lacions van ser arrendades a diferents artesans com marbristes, pintors, metal·listes o fabricants de maniquins. Disbauxa assegurada.
Ja en desús, els incendis del 2005 i del 2007, van deixar l’edifici molt malmès, fins que el 2011 van decidir reconvertir-lo en un edifici tecnicoadministratiu. Com veieu a les imatges necessitava força mà d’obra (i un bon inversor, que seria CISCO).