• 
• 
• 
• 
• 
• 

Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB).

Des de la seva posició elevada s'observen unes excel·lents vistes panoràmiques de l'àrea metropolitana, així com de les principals serralades de Catalunya, i ens ofereixen una perspectiva poc coneguda de la ciutat i el seu entorn. Es tracta d'un lloc ideal per descobrir l'entorn i gaudir de la natura, sense allunyar-se de la ciutat.
La seva restauració a finals del 2014, llargament esperada pels veïns, ha permès recuperar aquest notable edifici i habilitar-lo com a un punt d’informació a disposició del públic.

Història
La construcció a la part més alta del Turó de les Roquetes es va iniciar l'any 1905 (tot i que recents estudis ho daten més tard). Es pretenia que fos un petit hotel. És d'estil medieval i va quedar inacabat. Es va fer de pedra rematad amb merlets i amb obertures de mig punt emmarcades en maons. Està format per dos cossos, un de planta quadrada i un segon cos en forma de torre. L'edificació té planta baixa i tres pisos per l'entrada principal i un pis més al costat oest donat el pendent.
El Castell de Torre Baró va tenir dues edificacions precedents:
 

• A principis del segle XXVIII el marquès de Santa Maria de Barberà era propietari d’una torre on ara hi ha l’estació de tren de Torre Baró i la finca que l’envoltava, La Quadra de Vallbona, actualment ocupada pels barris de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Durant la guerra de Successió al 1714 es va mantenir fidel a l'arxiduc Carles d'Àustria, raó per la qual l'edifici va ser destruït per les tropes borbòniques de Felip V com a represàlia.

 

• La família va construir una segona torre al 1797. Al 1873 la van vendre juntament amb els terrenys circumdants al marquès de Vallbona Manuel Maria de Sivatte i Llopart. Al 1967 va ser enderrocada per la construcció de la Meridiana.

Manuel de Sivatte, Romà Fabra i Puig i altres industrials, enginyers i advocats van constituir la Compañía de Urbanización de las Alturas del Noreste de Horta "Las Roquetas", per construir una ciutat-jardí de cases unifamiliars per classe treballadora. Al 1915 van construir una casa de mostra, “el Xalet de la Trinitat o Casa de la Bruixa” prop d’on es troba la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. Malgrat els baixos preus, els problemes econòmics i les males comunicacions van fer fracassar la iniciativa, i l’únic que es va construir és la carretera Alta de les Roquetes i el Castell.

Durant la Guerra Civil el Castell va ser ocupat per tropes  republicanes que hi van instal·lar al costat unes bateries antiaèries. A la planta baixa van instal·lar una cuina i un menjador i a la planta superior unes lliteres.
El 1939 i per poc temps, els voltants del castell es van fer servir com a camp de concentració de presoners republicans. El 1942 els soldats nacionals van marxar i va quedar abandonat, moment que es va aprofitar per robar les bigues de fusta de melis les portes i finestres per a vendre-les.
 
Llegendes
Diuen que el Castell el va construir el Marquès de Sivatte per consell dels metges que atenien la seva filla malalta de tuberculosi que li recomanaven aire pur. Però la noia va morir abans de que l’acabessin i es van aturar les obres.
Una altra versió atribueix al seu fill la diftèria, però la seva ràpida recuperació va fer que no es finalitzés.
També es parla de celebracions d'aquelarres al voltant del Castell.
 
Punt de trobada
Durant molts anys, el Castell va ser punt de trobada d'excursionistes, famílies humils de Sant Andreu, Trinitat, Vilapicina, Roquetes, Verdum, Charlot i Prosperitat que els diumenges i festius anaven a celebrar els seus tradicionals "aplecs" i "fontades".

Més informació aquí

Itineraris al voltant del Castell