• 
• 

El castell de Montjuïc està situat a la part més alta de la muntanya, i gràcies a la documentació conservada i a les diverses campanyes arqueològiques practicades, se sap que ha estat habitat de manera més o menys continuada des de l’època prehistòrica fins a dia d’avui. Les diverses intervencions que s’hi han dut a terme, amb una cronologia des de l’epipaleolític fins a l’època medieval, permeten traçar un recorregut a través de la història de la muntanya sense castell.
Abans del Castell, al cim de Montjuïc hi havia un farell o torre de vigia, documentat l’any 1073. Aquest "ispo farello", tal com apareix citat, era habitat per un mariner que feia la funció de vigilant i que tenia com a missió alertar la ciutat en cas d’arribada de naus hostils a la costa, mitjançant un sistema de veles durant el dia, i de focs a la nit. Es desconeixen, però, l’estructura o les dimensions d'aquest edifici primitiu.
La Guerra de Successió (1701-1714) es va iniciar com a conseqüència de la impugnació del testament de Carles II, mort sense descendència directa, per part dels Àustria amb el suport de Gran Bretanya, Holanda i Portugal. En les seves darreres voluntats, Carles II va designar nou rei d’Espanya a Felip de Borbó, duc d’Anjou, investit com a Felip V. Els Àustria, però, van reclamar els drets successoris per a l’arxiduc Carles, a qui van proclamar com a Carles III.
No serà fins al segon terç del segle XIX, entre el 1833 i el 1843, que Montjuïc adquirirà un nou protagonisme històric en el context de la Barcelona liberal i revolucionària.
Amb l’arribada de la República, el nou Ajuntament de la ciutat va insistir al govern en la cessió del Castell. Van sorgir diverses opcions sobre què fer-ne: des de l’enderrocament fins a la ubicació del nou Parlament de Catalunya o d’un museu contra la guerra.
Les tropes franquistes van ocupar Barcelona el 26 de gener de 1939 amb la 105a Divisió del Cos de l’exèrcit marroquí a l’avantguarda i poc després entrarien al Castell. D’aquesta manera, el Castell va passar a formar part del bàndol nacional i es va convertir de manera provisional en lloc de concentració, amb milers de soldats presoners, que posteriorment serien traslladats al camp de concentració d’Horta.
Després de llargues controvèrsies, un ordre ministerial del 27 d’abril de 2007 va modificar la cessió del Castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona i, després de diverses gestions, va tornar definitivament a la ciutat com a equipament municipal i, per tant, com a propietat de tota la ciutadania.
El castell de Montjuïc, tal com ha arribat fins als nostres dies, és resultat en bona mesura de la reforma de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (1699/1700-1773), projectada el 1751 i executada entre 1753 i 1779. Aquesta millora, que tenia com a objectiu completar l'estructura defensiva de la fortalesa, va suposar l’enderrocament d'una part del vell castell, conservant les millores fetes en època del virrei Velasco, a finals del s. XVII, i la materialització de noves edificacions sobre una planta trapezoïdal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards als extrems, el fossat de Santa Eulàlia i un camí cobert perimetral.
La ubicació privilegiada del Castell, al cim de la muntanya de Montjuïc, permet al visitant gaudir d'unes visites immillorables de Barcelona i els seus voltants. D'aquesta manera la terrassa del pati d'armes esdevé un mirador de 360º amb vistes sobre la ciutat, el port, el Mediterrani, la costa barcelonina i el Baix Llobregat.