• 
• 

Ocupa part de l’antiga finca de la Torre Gran de l’antiga partida de Canyelles de les Corts de Sarrià, que al segle XVII pertanyia a Valèria Dalmau i Çafont, viuda del ciutadà honrat de Barcelona Francesc Dalmau. El nom de Raspall o Respall deriva d’un antic propietari, Joan Pau Respall, abaixador i ciutadà de Barcelona que l’adquirí l’any 1739 a la família de Jaume Janer, batlle de les Corts de Sarrià el 1673. A finals del segle XIX la propietat de Can Raspall passà dels hereus de Joan Pau Respall a Eusebio Güell i Bacigalupi (Barcelona 1846-1918), i els hereus d’aquest la incorporaren a la societat patrimonial Urbanización Güell, S.A. fins que aquesta societat es va dissoldre l’any 1932. Quan la finca amb la masia van ser adquirides pel Club F. Asociación de Propietarios de Barcelona el maig de 1967, Can Raspall era propietat de Josep Figueras i Navarro.
Com tantes altres masies del Pla de Barcelona que han subsistit amb el pas del temps, Can Raspall ha perdut la seva funció agrícola d’origen. L’any 1935 s’hi instal·là el centre docent Estudios Generales Luis Vives d’ensenyament mitjà, que l’ocupà fins el tancament de l’escola l’any 1997. Des del gener del 2001l’ocupa la seu social i administrativa de la companyia que gestiona la veïna Clínica Internacional de Medicina Avanzada (CIMA).
Es tracta d’una masia d’esquema basilical, amb el cos central sobresortint, cobert amb teula àrab a quatre vessants. La façana s’organitza simètricament, amb tres grans balcons a la planta noble: el central és en l’eix de la porta principal, en arc de mig punt, mentre que els laterals integren els materials de sengles finestres gòtiques geminades. Les golfes s’obren a la part alta del cos central amb una característica galeria de cinc arquets de mig punt. El parament de la façana és recobert amb esgrafiats geomètrics, a l’igual que el cos més baix adossat al flanc esquerra de la masia, dotat d’un porxo i amb la façana
acabada per un perfil mixtilini.
L’edifici del segle XVII ha tingut important reformes modernes i en particular quan al 1920 la Societat Urbanización Güell amb un projecte de l’arquitecte Josep Canaleta hi practicà obres de restauració, millora i ampliació de la casa, afegint el cos més baix adossat al flanc dret de la masia, i el porxo al flanc esquerra i modificant les obertures de la façana. El 2002 la Companyia CIMA encarregà als arquitectes Alonso i Balaguer la reforma i restauració integral de Can Raspall i el seu entorn els quals han respectat l’estat original de la masia i adequat els interiors als nous usos.

Informació extreta de la publicació "Itineraris: Sarrià: nucli antic" editada pel districte de Sarrià-Sant Gervasi l'any 2007 de l'autora M. Palau-Ribes.

El xiprer (Cupressus sempervirens) de Can Raspall és un arbre molt ramificat des de la base.
El perímetre del tronc a 1,30 metres fa 2,06 m. Es conserva en bon estat.