• 
• 

Enmig d’un jardí de palmeres i avets, a llevant de l’Institut del Desert de Sarrià es troba la torre que avui ocupa el col·legi Dolors Monserdà. Aquest edifici era propietat de Nicolás Boadas i és obra de l’arquitecte Miquel Madorell i Rius (1869-1936), de l’any 1904. A l’Arxiu Històric de Sarrià es poden consultar els plànols d’aquesta singular torre modernista situada en un lloc privilegiat, dominant gairebé tot el Pla de Barcelona.
Possiblement l’arquitecte Madorell aprofità bona part de la construcció antiga que s’aixecava en aquest mateix indret i que fou propietat de Joaquim Maria de Borrás i de Rodríguez, coronel retirat de l’Estat Major a Barcelona. El 1853 Borrás, que va donar nom a la plaça, va fer donació al municipi sarrianenc d’una part de vinya de la seva propietat per obrir el passeig de la Princesa (avui Santa Eulàlia). La seva viuda, Clotilde Sixto de Borrás, va fer urbanitzar els terrenys, que avui formen la plaça Borrás i la part baixa del passeig de Santa Eulàlia, i féu obrir el carrer Sant Carles, avui inici de la carretera de Vallvidrera. Els Borrás eren propietaris d’una bona part de les terres d’aquest sector de Sarrià, conegudes amb el nom de Lledó o Torre Lladó. Els anteriors propietaris d’aquesta finca foren Salvio Rocafort, Llorenzo de Lladó, l’ardiaca Cors (1637) i Onofre Borrás (1750). La torre Lledó hostatjà l'Arxiduc Carles que va ser rei de Catalunya i Aragó com a Carles III (1705); altres hostes rellevants foren el rei Felip V i, posteriorment, el 1842, el general Espartero. A la mort de Clotilde Sixto, cap al 1886, la torre va passar als hereus i, d’aquests, a Nicolás Boadas.
El 16 de desembre de 1808 hi va haver un combat entre francesos i espanyols als voltants de la torre Lladó, segons ens explica Mossèn Sagau, rector de Vallvidrera, en el seu Dietari escrit durant la guerra del francès.

Informació extreta de la publicació "Itineraris: Sarrià: nucli antic" editada pel districte de Sarrià-Sant Gervasi l'any 2007 de l'autora M. Palau-Ribes.