• 
• 
• 
• 
• 

És un antic recinte fabril de manufactura industrial tèxtil construït a finals del segle XIX. Formava junt amb l’Espanya Industrial i el Vapor Vell el cor industrial del sud de Barcelona, i va arribar a acollir fins a 5.000 treballadors arran disposar la família Batlló de la seva pròpia plataforma logística al costat: l’estació de ferrocarril de la Magòria (1912). La superfície emmurallada de Can Batlló es comparable avui amb el Camp Nou o l’Hospital de Sant Pau.

A partir de la dècada de 1940 arran la postguerra algunes de les seves naus es van llogar a menestrals i petites corporacions, tot i que es va buidar d’activitat progressivament. El 1976 el Pla General Metropolità va definir el recinte com a zona d’equipaments, habitatges socials i espai verd. No obstant això, la transformació del recinte no s’ha dut a terme.

Els veïns, agrupats en la Plataforma "Can Batlló és pel barri", lluiten amb per la transformació de Can Batlló. L'11 de juny de 2011, la mobilització social va ocupar l'espai i van aconseguir la cessió per temps perpetu d’una nau: el Bloc Onze.

Des d’aquell veïns i veïnes organitzats assembleàriament alberguen serveis com la Biblioteca Popular Josep Pons, un polivalent Espai de Trobada, un Auditori, i a la planta primera, tallers d’arts plàstiques, escèniques i audiovisuals, i més sales per tallers, representacions i exposicions temporals.

Nidifica el xoriguer, que és un petit falcó molt ben adaptat a la ciutat, menja petits animalons com ara ratolins o sargantanes