• 
• 
• 

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és en origen la institució encarregada de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la ciutat des de la creació del règim municipal barceloní a mitjan segle XIII fins la revolució liberal de mitjans segle XIX. A l'entorn d'aquest riquíssim nucli inicial, s'hi han anat incorporant altres materials arxivístics, bibliogràfics i hemerogràfics considerats d'interès per al coneixement de la història de la ciutat sense límits cronològics. El diversificat patrimoni generat per aquesta dinàmica converteix l'AHCB en un dels centres arxivístics més importants del país, de consulta imprescindible per estudiar molts aspectes de la història, no sols de Barcelona, sinó també de Catalunya.
Els Fons i Col·leccions de l'AHCB estan estructurats en tres seccions d'acord amb les característiques i tipologia dels materials aplegats:
- La secció de Fons Documentals, que conserva la documentació de caràcter arxivístic i està integrada pels àmbits d' Arxiu Medieval i Modern, de Gràfics i de Fons Orals .
- La secció de Biblioteca, amb un important fons bibliogràfic especialitzat en història de Barcelona i de Catalunya, enriquit amb col·leccions privades d'altres temàtiques.
- La secció d' Hemeroteca , que aplega les publicacions periòdiques editades a la ciutat des del segle XVII fins a l'actualitat.
Per fomentar el coneixement del patrimoni documental i de la història de la ciutat, l'AHCB disposa del Seminari d'Història de Barcelona, que és el marc preferent d'organització d' Activitats i d'edició de Publicacions .
Per garantir la protecció, la preservació i la conservació de la documentació, l'Arxiu compta també amb dos serveis tècnics específics:
- El Servei de Conservació i Restauració, responsable de mantenir la documentació en les condicions de conservació òptimes. Amb aquesta finalitat, aquest servei coordina, supervisa i gestiona les polítiques i les actuacions de preservació i de restauració dels documents que són necessàries.
- El Servei de Reprografia i Noves Tecnologies, responsable de l'execució de les polítiques de reproducció dels documents amb la finalitat de crear còpies de seguretat i de consulta. D'altra banda, també és el servei encarregat de l'establiment de les estratègies d'actuació en relació a les tecnologies aplicades als arxius, especialment en tot allò relacionat amb la reproducció digital.
La Casa de l'Ardiaca
La seu de l'AHCB és el resultat de la refosa d'un conjunt d'edificis construïts sobre un segment de la muralla romana, conegut amb el nom de Casa de l'Ardiaca en al·lusió al canonge Lluís Desplà (1444-1524), que n'ocupà una part i li donà la seva fesomia goticorenaixentista. L'AHCB ocupa l'edifici des de la seva creació el 1920-1924, quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir reorganitzar l'arxiu municipal i segregar els fons antics, sense valor administratiu però amb forta càrrega simbòlica, per formar l'Arxiu Històric de la Ciutat. Un dels principals artífexs i impulsors de l'AHCB ha estat Agustí Duran i Sanpere, primer director de la institució fins el 1957. Entre 1991 i 1998 es portà a terme una remodelació integral de l'edifici que va permetre disposar d'uns equipaments i unes instal·lacions modernitzades i adequades a les necessitats de consulta, gestió i preservació dels fons conservats.