• 

Es visita en el Programa Com Funciona Barcelona?

També se l’anomenat del Besòs o de Montcada, era la conducció que feia arribar l'aigua a la ciutat durant l'època romana. Es va construir al llarg del segle I dC.
Al segle IV la majoria de domus d'elits urbanes disposen del seu conjunt termal pel que hi hauria un cabal regular d'aigua. A l'antiguitat tardana es va construir la piscina baptismal i d'un conjunt termal al conjunt episcopal.
Segurament als segle IX – X l'aqüeducte deixa de funcionar i es comença a construir el Rec Comtal. El creixement extramurs de la ciutat al voltant de l'aqüeducte rep el nom de Vilanova dels Arcs.
El punt de captació es trobava al riu Besòs, a l'àrea de Montcada. El més probable és que l'aigua no es recollís del riu sinó de surgències, com passa a altres ciutats romanes. Segurament un assut acumularia l'aigua i des d'aquí s'iniciaria el recorregut de l'aqüeducte que en gran part era subterrani per regular el pendent i conservar l'aigua.
La dada documental més propera de l'inici del recorregut se situa al turó de Sant Joan, al torrent de Tapioles,
Per la documentació escrita es pot reconstruir part del recorregut. Hi ha restes entre el camí de Sant Adrià i el d'Horta, un altre tram a prop del Molí del Clot amb presència d'arcs antics a les proximitats del Coll de la Celada.
Quan més propers a Ciutat Vella hi ha més documentació. Des de la zona del Portal Nou, que era per on entrava el Rec Comtal, l'aqüeducte romà gira cap al costat est de Sant Pere de les Puelles, des d'on seguia aproximadament el carrer de Sant Pere més Alt, continuava proper al Palau Comtal menor, al carrer dels Arcs de Jonqueres, fins a l'actual Via Laietana. La conducció seguiria pels carrers Jonqueres i Magdalenes.
A la plaça 8 de març es conserven les quatre arcades i els seus pilars a més de la canalització. L'aqüeducte seguia pel carrer de Capellans. Hi havia hagut algunes arcades a l'interior de l'antiga casa on posteriorment es va construir la seu del Col·legi d'Arquitectes i que van desaparèixer amb el seu enderroc.
A partir d'aquest indret es bifurcava en dues conduccions paral·leles que entren dins la ciutat pel costat de la porta de la muralla i les seves seccions poden ser observades a l'interior de la Casa de l'Ardiaca.
S’havia interpretat que un aqüeducte portava aigua des de Montcada, l'altre des de la Serra de Collserola. Actualment es creu que només venia de Montcada perquè cap té concrecions de carbonats o pedritja, que eren freqüents en les reparacions de les canonades que portaven aigua de Collserola
Un tret característic del sistema hidràulic de les ciutats romanes és la presència d’un dipòsit per decantar i airejar l'aigua, del qual podien sortir diverses canalitzacions que anaven a un o més dipòsits de derivació. Tot i no haver-se localitzat es creu que hauria existit passat el carrer Capellans i a partir d'aquest dipòsit sortien dues canalitzacions sobre arcades, per tal de conservar el pendent per entrar l'aigua a la ciutat.