• 

Alzina: Quercus ilex

Castellà: Encina 

Família. Fagàcies
Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Pot arribar als 20 m d'alçada com els exemplars que es troben a Sant Medir. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge es dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les velles. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxants. 
Aquest arbre és present a tota la serra de Collserola, ja que l'alzinar és un dels boscos més característics de la Mediterrània. L'alzinar és un bosc dens amb abundant presència d'arbustos i lianes. Les denses capçades de l'alzina crea al sotabosc unes condicions climàtiques que fan possible la presència de gran diversitat espècies.

Floració: L'alzina floreix als mesos d'abril-maig. Les glans maduren al començament de la tardor. 

Úsos: La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent.