15-05-2017
Estudis fets per partidaris i contraris a la implantació de Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn arriben a resultats oposats.
La Càtedra Unesco de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de La Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona descarta la possibilitat d’instaurar un
Sistemes de Dipòsit Devolució i Retorn (
SDDR) a Catalunya. Aquest treball ha estat finançat per Ecovidrio i Ecoembes, gestors actuals d'aquests residus i opositors a la implantació d'un SDDR. El SDDR no resultaria rendible econòmicament i ambientalment a casa nostra. Costaria 298 milions d' euros més que l'actual sistema -uns 100 euros/família/any- perquè la gestió seria fins a 12 vegades més cara que ara. I tindria major impacte ambiental conseqüència de l’increment del transport. La raó és la gran dispersió dels establiments, amb 52.227 punts: 10.701 comerços i 41.526 negocis d'hostaleria. Caldria espai que molts no tenen, i a més un 50% de les devolucions serien manuals, el que suposa ineficiència, sense comptar el temps per etiquetar, manipular, recomptar, transportar i pretractar els envasos recollits.
L'estudi admet que el SDDR assoleix taxes de recuperació del 90%, però amb processos més contaminants per la necessitat d’equipaments i un transport menys eficient i sense compactar, que xifra en aproximadament un 54% en pes dels recuperats mitjançant un sistema SDDR.
A Espanya els índexs de reciclatge es mantenen en un 33% des de fa deu anys, amb un 55% dels residus als abocadors i un 12% incinerats. La Unió Europea (UE) exigeix arribar al 50% per al 2020, el 60% en 2025 i el 65% el 2030.
Un altre estudi de la
Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable del 2014 va concloure que el SDDR a Catalunya auposaria un estalvi en recollida i processament pels municipis. Donats la reducció del volum d'envasos als contenidors, els volums gestionats i dels costos dels tractament finalista, així com en neteja viària i de platges. Suposaria un benefici de 56 milions d'euros, un 20% del cost total de gestió de residus, uns 295 milions en total, dels que els sistemes integrats de gestió només paguen el 27% i el resta va a càrrec de l'erari públic. Aquest treball no va analitzar els impactes ambientals.
El 2012,
Retorna (iniciativa no lucrativa d’empreses de reciclatge, ONG ambientals, sindicats i associacions de consumidors) va fer un estudi sobre la implantació d'un SDDR a Espanya que deia que seria un 60% més barat que els SIG [sistemes integrats de gestió, l’actual] per envàs recollit selectivament: 1,45 cèntims d'euro (SDDR) enfront de 1,91 cèntims (SIG) i que afavoriria al comerciant en compensar-lo amb uns tres cèntims per envàs recollit. Això serien uns 535 milions €/any que oscil·len entre els 300 per a un petit comerç i els 300.000 per a una gran superfície. El SDDR és l'únic sistema que recicla prop del 100% i és viable econòmicament.
A Espanya es consumeixen 51 milions d'envasos d'un sol ús al dia, uns 18.000 milions a l'any, nombre similar a la d'Alemanya, amb el doble de població. Amb el sistema de contenidors només es recull un terç del total.
El SDDR s'aplica en uns 40 països. A Alemanya, amb SDDR des de 2003, s’han assolit recuperacions del 98,5%. Destaca Dinamarca (amb el 99,5% de les ampolles de cervesa i refrescos, un 99% del PET reutilitzable, un 60% de les ampolles de licors i un 80% de les de vi), els Països Baixos (amb el 98% del vidre i el 99% del PET), Noruega (98% de les ampolles de cervesa i begudes, el 86% de les llaunes), Suècia (90%) i fins i tot Israel (el doble que Espanya).
La solució és la sensibilització. El model actual costa molts en materials aprofitables malbaratats (dos terços del total de residus). I que les sancions de la UE per incomplir els objectius fixats poden ser molt elevades.
Més infromació:
Revista Ecoavant
¿Devolver o reciclar los envases?
Retorna UB: recollits més de 10.000 envasos a les màquines de recuperació del Campus Diagonal
Inauguració del nou sistema de recuperació d’envasos al Campus Mundet