29-06-2017
Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d'una promoció d'habitatges connectada a la xarxa urbana de distribució de fred i calor
El 28 de juny es va fer la visita a una promoció d’habitatge públic i equipaments que té una instal·lació centralitzada connectada a la xarxa de calor i fred del districte 22@. Les explicacions van córrer a càrrec del Juli Fernández, del Patronat d’Habitatge de Barcelona i de l’empresa AITEL, concessionària del manteniment de les instal·lacions.
La promoció consta de 3 edificis, amb els pisos inferiors dedicats a equipaments, un casal de gent gran i un centre d’assistència primària; i els pisos superiors a més d’un centenar d’habitatges per a gent gran.
Els equipaments tenen calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària, mentre que els habitatges tenen calefacció i aigua calenta sanitària. L’origen de l’aigua calenta i freda prové de la xarxa
Districlima. Districlima és una empresa de capital públic i privat que aprofita l’escalfor de la Planta de Valorització Energètica de Residus de
TERSA, a Sant Adrià de Besòs. Aquesta xarxa està en creixement i ja no en té prou amb l’energia de la Planta de Valorització Energètica de Residus i per això ha posat en marxa una caldera amb gas al carrer Tànger per donar-li suport.
L’aigua de la xarxa és un circuit tancat que arriba a 90ºC i retorna a 60ºC. Aquesta diferència de temperatura i cabal utilitzat és l’energia consumida pels habitatges i equipaments. L’aigua de xarxa cedeix calor amb un circuit intern de la promoció fins deixar-la aproximadament 90ºC. Aquesta aigua calenta va a un dipòsit estratificat per temperatures el que augmenta l’eficiència. Les aigües de retorn dels circuits tancats per escalfar l’aigua de calefacció i l’aigua calenta sanitària s’injecten al mateix dipòsit estratificat a diferents alçades segons la seva temperatura gràcies a uns sensors, quan més fred, més a baix.
La calefacció funciona per terra radiant, que és un sistema molt eficient que permet treballar a temperatures relativament baixes (al voltant de 50ºC) en tenir una gran superfície de radiació i força inèrcia tèrmica, és a dir, una vegada calenta consumeix molt poca energia de manteniment. Per aquesta inèrcia tèrmica és més rendible mantenir-la en funcionament a baixa temperatura que encendre i apagar la calefacció.
L’aigua calenta sanitària a de complir uns requeriment de temperatura de subministrament per evitar riscos de legionel·la.
Hi havia la possibilitat que les despeses de calefacció i aigua sanitària es paguessin a parts iguals entre tots els usuaris o que cadascú pagués el seu propi consum. Es va escollir aquesta segona opció per evitar malbaratar recursos.
Per optar al manteniment de les instal·lacions l’administració ve fer un concurs públic. En aquest concurs s’establia un preu Kw.h pels usuaris. L’empresa de manteniment havia de comprar l’aigua calenta i freda a la xarxa i facturar els usuaris pel seu consum. Quan més eficient és el sistema, és a dir, quan menys consum fan els usuaris, més marge de benefici té l’empresa. D’aquesta manera es fomenta l’estalvi i l’eficiència del sistema.
