30-10-2015
Una espècie invasora es propaga entre les palmeres ornamentals. Es tracta del morrut de les palmeres, un escarabat d'origen asiàtic.
El morrut de les palmeres (
Rhynchophorus ferrugineus) és una
espècie invasora i una
plaga per les palmeres ornamentals de moltes ciutats costaneres del nostre país. És
originària del Sud-est asiàtic i Polinèsia. Va arribar a l’Estat espanyol provinent d’importacions de palmeres des d’Egipte l’any 1995 i
a Catalunya a finals del 2005. També el Palmeral d’Elx es va veure afectat. Per aquesta raó es va prohibir durant un temps la importació de palmeres dels països en els que es coneixia la presència de la plaga, però la lliure circulació de mercaderies dins de la Unió Europea i la importació de països en els que es desconeixia la seva presència va produir altres focus el que va provocar la derogació d’aquesta prohibició. Fins i tot ha arribat a Amèrica Central i del Nord.
Es tracta d’un
escarabat de grans dimensions (
de 2 a 5 cm), de la família dels curculiònids coneguts popularment com a morruts, corcs o becuts. Aquesta família
es caracteritza per tenir una prolongació del cap en forma de
bec i unes antenes que s’obren com una palma a la punta. El morrut de les palmeres pon fins a 300-400 ous a les fulles o ferides.
Les larves excaven galeries pels teixits tendres. La larva no té potes, és de color blanquinós i presenta el cap endurit i de color marró fosc brillant amb fortes mandíbules. En els últims estadis assoleix fins a 5 cm. Fa capolls per metamorfosar amb polpa de la pròpia palmera.
Els adults són bons voladors i poden desplaçar-se així fins altres palmeres.
A Catalunya les espècies més afectades són
Phoenix canariensis i
Phoenix dactylifera, i en menor mesura
Washingtonia.
Els símptomes de la infestació es fan palesos quan la palmera ja està força afectada i no n’hi ha gaire a fer. Comença amb un
assecament de les fulles centrals i en poques setmanes la palmera ja és morta. Per aquesta raó
es recomana la destrucció dels exemplars infestats com sistema per controlar la transmissió. Es pot
detectar la presència amb aparells d’escolta especialitzats. S’han provat força insecticides amb rendiments desiguals i s’han obert línies d’investigació de guerra biològica contra la plaga a base de fongs i microorganismes. Al sud de la Península sembla que s’ha implantat de forma definitiva.
Els tractaments preventius es fan
per injecció d’insecticides periòdicament i en punts esparsos per tota la palmera. També s’ha provat el trampeig amb feromones (substàncies oloroses que els atreuen). Malgrat tots els esforços han mort moltíssimes palmeres. La principal causa del manteniment de la plaga són els costos d’eliminació dels exemplars afectats que retarden les actuacions i provoquen la propagació.
Informacions complemetàries:
La plaga del morrut de les palmeres. Web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Guerra al picudo rojo. Revista Ecoticas
