20-10-2017
Iniciativa de l’Aj. de Barcelona, la UB, la Fundació Zoo, l’ ICOcells, amb participació d'altres entitats i 300 voluntaris.
Ahir, dijous 19/10/17 es va presentar l'Atles d'ocell nodificants de Barcelona.
L’Atles dels ocells nidificants de Barcelona ha estat una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Fundació
Zoo, l’
ICOcells i en la que també han participat el
Parc Natural de la Serra de Collserola, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.
83 espècies no són un nombre meynspreable. La biodiversitat pica a les portes de la ciutat, com va dir un dels ponents, i aquesta magnífica obra és una diagnosi perfecta per dissenyar una gestió acurada.
El llibre conté les clàsiques quadrícules de presència absència, però amb una precisió impressionant. També fa extrapolacions predictives de presència en base a les condicions ecològiques i les necessitats de cada espècie, comparatives entre al·lòctones i autòctones, distribució de les espècies segons l'estrat de la vegetació en el que crien, mostra rangs númerics de parelles per quadrícula,... que més se li pot demanar?.
Els autors van destacar aspectes com el de la importància dels espais oberts de Collserola per la seva biodiversitat. Tal vegada aquestes dades es podran fer servir per decidir com gestionar aquests espais on crien les últimes parelles de perdiu o bitxacs, per citar algunes espècies. O com zonificar els usos de la ciutat. Per exemple els corredors verds, que han de servir d'eixos de connexió entre Collserola i els principals parcs de la ciutat:
Montjuïc,
Tres Turons,
Ciutadella,... no s'han de convertir en embornalls de biodiversitat. Seria doncs desitjable excloure d'aquests espais les
colònies de gats ferals. La presència de gossos sense lligar al vessant de Collserola de ben segur que condiciona la nidificació d'ocells que crien a terra o baixa alçada, com va destacar Xavier Ferrer. Potser ens haurien de plantejar recuperar
el pasturatge per controlar la vegetació, malgrat les trabes municipals (hi ha una ordenança que ho prohibeix i que seria necessari derogar).
