Les marques blanques bio

13-02-2018

Les marques blanques fan accessible al gran públic els productes ecològics, malgrat suposar una renúncia als elements socials, com salaris dignes; i ambientals, com la proximitat o de temporada. Reflexions de Beatriz Calvo

Les marques blanques són còpies d’altres conegudes, més barates en no tenir costos de màrqueting i, segons algunes fonts, de menor qualitat.

Marques conegudes fan marques blanques bio per als grans grups de distribució.

Les grans empreses de distribució monopolitzen l'alimentació. El dilema d’aliar-s’hi per arribar al gran públic té riscos i amenaces que divideixen el sector entre els més puristes i els que volen arribar a tothom:
 
  • Per als detractors, el consum ecològic pretén transformar l'economia. Va néixer com alternativa al sistema agroindustrial que enverina el món amb pesticides, adobs, exposen treballadors a agroquímics, genera grans despeses d’aigua i energia, fa minvar la pagesia, perdre sobirania alimentària, desforestació, extinció d’espècies...
 
  • Per al defensors, que el que el gran públic conegui els productes ecològics a les grans superfícies ajuda a pressionar per eliminar l'oli de palma de l’alimentació com ha passat amb diverses cadenes com Alcampo. Pot ser que sigui un rentat de cara, però el seu poder per decidir el que es produeix i el que es ven és enorme; i la cultura col·lectiva es contagia a poc a poc de valors i això pot desencadenar noves victòries.

Els producte ecològic és més car. La raó són que els ajuts al sector alimentari se’ls emporta l'agroindústria i que no inclouen en els seus costos els efectes sobre l’ambient i la salut en competència deslleial pels que si tenen en compte la salut, l’ambient i la dignitat dels treballadors. En crisi el preu determina les decisions de compra.

A Espanya el 78% de les vendes de productes ecològics són de marques blanques que fan desaparèixer la competència. Creixen les marques blanques ecològiques de minoristes com Aldi, amb la marca Gutbio; El Corte Inglés amb la marca Bio; Carrefour, té Bio i Ecoplanet; Lidl, Alcampo, Eroski, etc., també tenen les seves pròpies marques blanques.

Es marges de negociació amb els distribuïdors es redueixen en detriment de salaris dignes als productors, als treballadors, instal·lacions sostenibles ... Si bé és cert que creen nous llocs de feina.

Al consumidor li toca triar entre fer política en defensa de l'ideari ecològic: productes de qualitat, saludables, respectuosos amb l’ambient, de proximitat, de temporada, de preus justos per al pagès, i salaris dignes en tota la cadena de producció, distribució. Això suposarà més esforç personal i econòmic, participar en grups de consum, donar suport a les empreses que generen teixit social, a les botigues, més desplaçaments per buscar el que necessites. O escollir el camí més fàcil de les grans superfícies, on les marques blanques fan accessible a un públic molt més ampli per preu i disponibilitat i permet a més als productors comercialitzar un major nombre de productes. Aquesta opció és imparable i els fons d'inversió compren empreses de referència que van fer la història del comerç ecològic que seran transformades per les pràctiques de les multinacionals. Ebro Foods ha comprat Vegetalia per 15 milions d'euros i Celnat, grup francès pioner, per 25,5 milions. Amazon s'ha fet amb Whole Foods, referent americà i anglès. Idilia Foods (Colacao i Nocilla) ha adquirit Biográ. Un conglomerat francès posseeix Natursoy. Nazca Capital té una participació majoritària a El Granero Integral. Potser sense voler-ho sigui el motor de transformació que faci que l'ecològic es popularitzi i la seva major demanda forci canvis en l'agricultura intensiva i l’abandó dels transgènics, oli de palma, químics, pesticides, antibiòtics en la llet ...

L'element social seguirà sent el seu punt feble i els que defensen que el consum pot canviar l'economia seguiran la lluita perquè els autèntics referents arribin a l'opinió pública. Les iniciatives locals i familiars seguiran com l'opció dels més compromesos. Però els dos mons no tenen per què ser incompatibles.

Més informació:
MARCAS BLANCAS “BIO” A favor y en contra

En el Mapa:
Grups de consum al Mapa B+S
 

Darreres Fotografies

Darrers Relats