25-08-2015
Les ciutats menys contaminades del planeta destaquen per una mobilitat sostenible, l'ús de les energies renovables i un verd urbà extens i distribuït.
Les ciutats menys contaminades del planeta
Entre les ciutats menys contaminades del món destaquen algunes com Auckland, a Nova Zelanda; les canadenques Calgary, Vancouver, Ottawa, Toronto i Montreal; Copenhaguen, a Dinamarca; Katsuyama i Kobe, del Japó; Hèlsinki, a Finlàndia, Honolulu, dels EEUU; Las Palmas de Gran Canaria i Vitòria-Gasteiz, a Espanya; Oslo, de Noruega; Salvador de Bahia, al Brasil; o Zurich, a Suïssa.
Les receptes
per aconseguir aquests objectius són diverses i marquen la línia a seguir. En algunes
el transport urbà es fa bàsicament
per mitjans sostenibles, com a Copenhaguen, amb 400 km de carril bici.
Les energies renovables es fan servir de forma important i amb èxit a moltes d’elles en freds països del nord, malgrat que les baixes temperatures indueixin un gran consum en calefacció com a Noruega (Oslo) o Dinamarca (Copenhaguen), o d’Amèrica del Nord, com Canadà.
Grans extensions de zones verdes disminueixen la contaminació atmosfèrica en d’altres, com a Hèlsinki o Vitòria-Gasteiz (ciutat veda europea, del 2012)
També la situació geogràfica pot ajudar, amb climes benèvols com a Las Palmas de Gran Canaria o Salvador de Bahia, o vents favorables que escombren la contaminació dels nuclis urbans, com a Honolulu. De tota manera, si no hi ha
una actitud de respecte pel medi ambient assumida per una bona part
de la població no és possible
assolir aquests nivells de
benestar amb l’entorn.
A Barcelona la xarxa de carrils bici és de 180 km. El fet que el 80% del municipi tingui un 2% o menys de desnivell afavoreix l’ús d’aquest mitjà de transport, amb uns 100.000 desplaçaments diaris.
El bicing i el bicing elèctric com complement per salvar l’orografia o les distàncies més llargues,
són una bona
alternativa al transport motoritzat.
Les energies renovables estan representades per la
biomassa de la
central de la zona Franca connectada a les xarxes de calor i fred de la ciutat, la
solar tèrmica, per escalfar aigua sanitària, de la que són exemples l’aparcament de les piscines
Picornell o el
cementiri de les Corts; la
solar fotovoltaica i la minieòlica, per produir electricitat, de la que és l'exponent màxim la
pèrgola fotovoltaica del Fòrum, però també cal destacar
El Camí de Finestrelles o
els voltants del Parc del Guinardó.
Respecte al les zones verdes, la ciutat de
Barcelona té l’inconvenient d’una alta densitat de població i un espai físic molt reduït i urbanitzat, entre la serra de Collserola, els rius Besós i Llobregat, i el mar. És el que s’anomena una
ciutat compacta. Malgrat tot,
destaquen la xarxa de parcs urbans (967 Ha) i la part que es troba dins del municipi de Barcelona del
Parc Natural de Collserola (1795 Ha). Un altre fet digne de menció és la proliferació de
jardins verticals que es produeix d’un temps ençà i que apropa el verd a zones que no disposen d’espai horitzontal.
Notícies relacionades:
Las ciudades menos contaminadas del planeta