08-05-2017
Des de 1974 el bernat pescaire és ocell nidificant a Barcelona.
Al 1972 una parella de bernats pescaires (
Ardea cinerea), que formava part de la col·lecció d’animals del
zoològic de Barcelona i que no podia volar perquè tenia les ales tallades, van criar 8 pollets. Els treballadors del zoo en van alliberar dos i la sorpresa va esclatar quan dos anys més tard, els dos pollets van tornar com adults i van decidir criar als arbres del parc. Aquest primer niu es va convertir en un pol d’atracció per altres animals salvatges que sobrevolaven la ciutat (en plena ruta migratòria), de tal manera que aviat es va crear una colònia. Amb el temps es va consolidar com la colònia urbana més gran d’Europa, amb un número oscil·lant de nius que sobrepassa el centenar. Des d’aquí es va produir la colonització com a espècie nidificant de tota Catalunya. Fins l’any 1992 no es tenia constància de cap altre punt de cria a tot el nostre país. La proximitat dels aiguamolls del delta del Llobregat i la desembocadura de los rius Llobregat i Besòs i els seus trams finals van servir per a que la ciutat de Barcelona fos sobrevolada diàriament per una ingent quantitat d’aquestes aus. I no es limiten a anar del
Parc de la Ciutadella als dos rius barcelonins, sinó que pesquen també als pocs estanys naturalitzats que tenim a la Ciutat Comtal, com al
Parc de Diagonal Mar, al de
Turó Park, o fins i tot en petits estanyols de jardins privats o d'alguna escola.
A Catalunya hi ha colònies a Barcelona, el delta del Llobregat, el Pont de Vilomara, Cellers, Sant Llorenç de Montgai, pantà d’Utxesa i delta de l’Ebre.
El Parc de la Ciutdella de Barcelonas’ha convertit en una colònia mixta, doncs no només hi ha bernats pescaires, sinó que també hi crien martinets blancs (
Egretta alba), esplugabous (
Bubulcus ibis) i martinets de nit (
Nycticorax nycticorax). Comencen a niar abans que les situades a zones naturals per efecte d’illa de calor de la ciutat i la gran disponibilitat d’aliment. La incubació dura uns 28 dies. Sovint hi ha segones postes i la probabilitat de supervivència dels pollets és més alta que als espais naturals per manca de depredadors (només gavians i rates negres). Molts exemplars han deixat de migrar i s’han establerts com residents. Alguns individus roben peix del que es subministra a les aus captives del zoo en competència amb els gavians argentats de potes grogues (
Larus michahellis). Es dóna la circumstància que el gavià de potes grogues i la cotorreta de pit gris (
Myiopsitta monachus) van ser detectades com nidificants per primera vegada a la ciutat per la mateixa època. La interacció entre bernats i gavians no és gens amistosa. De tant en tant els gavians depreden ous o pollets de bernat o persegueixen els adults per fer-los regurgitar les seves preses que després es mengen (cleptoparasitisme). Entre cotorres i bernats es donen casos de robatoris recíprocs de material de niu i des de fa un temps de depredació d’ous o pollets de cotorreta per part dels bernats. Els bernats són molt adaptables i mengen el que tenen a l’abast. Les preses més habituals són els peixos, però també inclouen granotes, tritons, serps d’aigua, crancs de riu, libèl·lules, ratolins, talpons, pollets d'altres espècies...
A la foto d'encapçalament d'en
Jordi Roy a l'
espigó del Bogatell es veu un bernat pescaire, un gavià argentat de potes grogues i un corb marí emplomallat (
Phalocrocorax aristotelis), espècie aquesta última també molt interessant donada la seva poca abundància a Catalunya i presència regular al litoral barceloní.
Per a més informació:
