31-07-2018
Els sistemes eficients de climatització com l'aerotèrmia o la geotèrmia aprofiten com a font d'energia calorífica la continguda a l'aire atmosfèric o al subsòl. Ajuden a reduir la contaminació i són un estalvi pels usuaris.
Un dels majors consums d’energia d’un habitatge és en climatització. Provoca emissions de gasos contaminants a nivell urbà i despeses econòmiques pels ciutadans.
Els sistemes eficients de climatització són l’alternativa per
estalviar i emetre menys gasos contaminants.
El clima de Barcelona és temperat i la temperatura no baixa sovint dels 0ºC, ni supera els 37ºC.
Aquest rang permet aprofitar l’energia continguda a l’aire per alimentar els sistemes de climatització mitjançant
aerotèrmia.
Com funciona?
Els aparells d’aerotèrmia o bombes de calor funcionen com una nevera en
transportar calor d’un lloc a un altre. A la nevera s’agafa l’escalfor del seu interior i s’expulsa a l’exterior per la reixeta de la part posterior.
En l’aerotèrmia se li pren calor a l’aire atmosfèric per escalfar aigua. Aquesta aigua calenta es pot utilitzar
com aigua calenta sanitària i/o per calefacció. A la ciutat l’única emissió és aire fred. Evidentment s’han de considerar els impactes de la font d’energia utilitzada per produir l’electricitat que consumeix l’aparell, però això seria temàtica d’un altre article.
El sistema es pot invertir i refrigerar durant l’estiu. L’electricitat consumida serveix per extreure la calor de l’aire.
La despesa energètica és mínima, perquè realment
la calor no prové de la xarxa elèctrica sinó de l’aire atmosfèric, el que permet alts rendiments energètics.
Per cada kW d’electricitat usat s’obtenen entre 2,5 i 4 kW d’energia calorífica. Per aquesta raó
la Unió Europea considera renovable una part de l’energia calorífica obtinguda. L’aerotèrmia es pot instal·lar en un pis, tot i que cal que la unitat exterior s’instal·li en un terrat comunitari o privat, d’acord a l’Ordenança d’Usos del Paisatge Urbà. Per aigua calenta sanitària l’aparell és una mica més voluminós que un termo elèctric convencional.
El que s’ha dit de l’aerotèrmia és aplicable a la geotèrmia, però amb el subsòl com a donant/receptor de calor en lloc de l’aire.
En la geotèrmia s’aprofita que el subsòl, a partir de 15 metres de fondària,
es troba a temperatura constant tot l’any. A Catalunya uns 15ºC. El que fa que aquest sistema serveix a tot arreu, a diferència de l’aerotèrmia, que no és tan efectiva en zones amb gran variació de temperatures estiu-hivern.
Es pot extreure aquesta energia mitjançant pous prou fondos. L’aigua transporta calor en un circuit tancat entre el subsòl i la bomba de calor. Aquest intercanvi de calor és el que es fa servir en el sistema de climatització d’habitatges o piscines.
Avantatges:
- Fan servir una energia .
- Estalvien molta energia el que fa que l’amortització es produeixi en poc temps. Per aigua calenta sanitària en 3-4 anys.
- En el cas de l’aerotèrmia la instal·lació la pot fer qualsevol lampista.
- No emeten gasos contaminants localment (les emissions dependran de la forma d’obtenir l’electricitat).
- Es pot prescindir dels altres subministres.
- Poden servir per calefacció i refrigeració.
- Calen menys manteniments que amb els sistemes de combustió.
- És més segura perquè no hi ha emissió de gasos tòxics, ni riscos d’explosió.
Inconvenients:
- Ocupa més espai que altres sistemes.
- Requereix una major inversió inicial. Això és especialment cert en la geotèrmia, perquè s’han de perforar pous a uns 100 metres de fondària.
- En el cas de la geotèrmia és complicat aplicar-lo a la ciutat sinó és en obra nova.
Per a més informació:
Procediment de justificació per a l'exempció de plaques solars tèrmiques per a la producció d'ACS per substitució amb bomba de calor (ALEB)
Justificació de la contribució solar tèrmica d'ACS amb bomba de calor aerotèrmica en les certificacions energètiques (ICAEN)
Síntesis del Estudio Parque de Bombas de Calor en España (IDAE)
En el Mapa:
Punts amb geotèrmia al Mapa B+S
