24-10-2018
El gran consum de material electrònic, així com la transició energètica a energies renovables ha incrementat la demanda de terres rares, metalls preciosos i altres materials com el liti o el cobalt.
Les terres rares són metalls del grup dels lantànids, més l’escandi i l’itri.
Es fan servir en la fabricació d’imants, bateries i díodes LED. Tot i que estan
ben distribuïts sobre la superfície del planeta, les
concentracions són molt baixes, el que
feia molt poc rendible la seva extracció. El
principal productor és la Xina, però
en restringir estricament l’exportació els preus s’han incrementat el que
ha fet rescatar de l’oblit alguns
projectes d’explotació que amenacen espais de gran valor natural. També
han augmentat les demandes d’or, plata, platí, pal·ladi i altres metalls i minerals per formar part de components electrònics d’ordinadors, mòbils i altres dispositius. A
Catalunya hi ha un projecte miner d’or i tungstè que, de dur-se a terme, afectaria una de les zones amb major biodiversitat de Catalunya,
en ple Parc Natural de l’Alt Pirineu, integrant del recent Parc Pirinenc de les Tres Nacions.
Les escombraries electròniques contenen grans quantitats de tots aquestes substàncies i també ferro, coure, alumini fins al punt de fer rendible la seva recuperació,
l'anomenada “mineria urbana”. Les escombraries electròniques
arriben a concentracions d’or 80 vegades més grans que les que s’acostuma a trobar
a les millors mines. Fins al punt de fer competitiva l’extracció d'or i coure de les escombraries electròniques. També és igual o més
rendible i millor per l’ambient i els drets humans recuperar els metalls dels residus electrònics que extreure'ls de la natura.
Recuperar aquests materials d’electrodomèstics i dispositius electrònics
és complicat i per això s’inverteix en fer-ho de forma més efectiva.
Es fan proves amb robots, bacteris i tota sort de processos químics.
Una altra línia és la de
fer servir cada vegada menys quantitat d’aquests materials en la fabricació de dispositius electrònics i fins i tot provar nous materials substitutius amb menor impacte ambiental.
La curta esperança de vida dels aparells electrònics per
l’obsolescència programada o per la moda d’estar a l’última en tecnologia provoquen un
creixement descomunal
d’aquests residus. En molts casos
van a parar a països amb pocs recursos on són
tractats en condicions insalubres: cremats a l’aire lliure per separar metalls, abocament de líquids contaminants a cursos d’aigües que proveeixen d’aigua de boca, etc.
La població queda exposada a altíssims índexs de contaminació.
Segons un estudi del 2015
només a Europa la recuperació de materials de les escombraries electròniques podrien representar més de 2.000 milions d’€/any, amb moltes perspectives de creixement. A Amèrica i Àsia no s’han fet aquestes estimacions.
A tall d’exemple
es volen fabricar totes les medalles d’or, plata i bronze dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio 2020, unes 8 tones, amb material que provingui del reciclatge de telèfons mòbils.
Què podem fer com ciutadans?
Intentar
reduir la compra impulsiva de nous aparells electrònic.
En cas d’avaria es pot intentar arreglar-los. Millor que nou és un servei gratuït de suport i assessorament per l’autoreparació d’aparells i objectes. També hi ha tot un
mercat de segona mà que permet donar-los una segona oportunitat tan per venda com per compra.
Més informació:
Destí dels residus elèctrics i electrònics
Les matèries de la transició energètica
La basura electrónica oculta toneladas de oro, plata y otros metales valuosos
Programa UPC REUTILITZA
Salvem Salau alerta que les prospeccions del projecte miner del Pallars Sobirà podrien contaminar les aigües
L’explotació d’un metall estratègic amenaça el parc de l’Alt Pirineu
Neix el Parc Pirinenc de les Tres Nacions
El circuit Pangea promou reutilitzar i reciclar ordinadors, i molt més
Donalo.org
En el Mapa:
Barcelona i el canvi climàtic: Iniciatives de la ciutat
L'economia circular
Redueix, Reutilitza, Recicla i sobretot Repara!
Fundació Banc de Recursos
Reutilitza.cat
Solidança
Engrunes
Alencop Cooperativa
