Guia per l’urbanita sostenible: l’ozó, Doctor Jekyll o Mister Hyde?

25-07-2018

L'ozó estratosfèric (a 20 km d'alçada) ens protegeix de les radiacions ultraviolades, però és molt tòxic en la troposfera (entre 0 i 10 km d'alçada).

L’element químic oxigen es pot trobar en molècules amb diferent quantitat d’àtoms. El que respirem està en molècules que contenen dos àtoms i és per això que l’anomenem oxigen diatòmic, o simplement oxigen.

Les condicions regnants a l’estratosfera, entre 20 i 40 km d’alçada sobre la superfície terrestre fan que l’oxigen es transformi en ozó, que no és més que una molècula que conté 3 àtoms d’oxigen en lloc de 2. Aquest ozó es capaç d’absorbir les radiacions ultraviolades del Sol i actuar de filtre en no permetre que arribin a la superfície de la Terra. Les radiacions ultraviolades tenen molta energia i poden produir canvis en l’ADN dels organismes (mutacions i càncers), així com interferir en processos vitals de molts d’ells com la fotosíntesi. Per tant, és molt important que es mantingui aquesta capa protectora amb alts nivells d’ozó en alçada.

Durant molt de temps es van fer servir uns gasos que contenien clor, fluor i carboni (CFC) en els sistemes de refrigeració, indústria del plàstic i com impulsor d’aerosols. Aquests gasos són molt estables químicament i pujaven a l’alta atmosfera. Allí la radiació ultraviolada provocava l’alliberament del clor que destrueix l’ozó i es va fer evident que aquest aprimament (també anomenat forat) de la capa d’ozó estratosfèric provocava problemes a les collites, afeccions a la vista dels animals i majors incidències de càncers de pell. El clor actua de catalitzador, és a dir, és una substància que facilita la reacció química, però quan aquesta s’ha produït es troba com al principi, en forma de clor lliure, no es transforma. Un sol àtom de clor pot destruir moltíssimes molècules d’ozó durant moltíssim temps. Els estats van prendre consciència i es van prohibir aquests gasos de refrigeració i van ser substituïts per altres menys nocius per l’ozó de l’estratosfera.

La capa més propera al terra o troposfera (de 0 a 10 km d’alçada) pràcticament no conté ozó de forma natural, perquè no es forma habitualment amb les condicions químiques que s'hi donen. Només quan es produeix una descàrrega elèctrica d’un llamp o emissions naturals de compostos orgànics volàtils o òxids de nitrogen i alta radiació solar es pot produir, però de forma molt localitzada. Els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils també són catalitzadors de la reacció d’oxigen a ozó.

En la crema de combustibles fòssils (carbó i petroli) pel trànsit o en processos industrials s’emeten quantitats molt més grans que les naturals d’òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils. En la seva presència i amb molta radiació solar (primavera i estiu) l’oxigen es transforma en ozó, mentre que en la foscor és a la inversa. L’ozó no s’emet directament i per això es diu que és un contaminant secudari. L’ozó a aquesta altura es troba en contacte amb els essers vius i és molt perillós perquè pot danyar les mucoses i produir afeccions al sistema respiratori així com incrementar la taxa de mortalitat.

Una vegada format l’ozó, els corrents atmosfèrics poden arrossegar-lo a grans distàncies. D’aquesta manera es registren alts nivells d’ozó troposfèric en zones allunyades de les grans ciutats, com passa a la comarca d’Osona que el rep de la conurbació de Barcelona.

Què s’ha de fer?
Reduir els consums de carbó i petroli

• menys ús del vehicle privat i/o que sigui elèctric mitjançant el foment de la mobilitat sostenible (transport públic, bicicleta, a peu,...)
• estalvi i eficàcia energètica amb aprofitament de la llum natural, aïllament de finestres i portes, orientació de les edificacions, sistemes d’il·luminació de baix consum,...
• sistemes de calefacció-refrigeració elèctrics i eficients
• producció elèctrica a base d’energies renovables

Més informació:
Què és l'ozó troposfèric?
L'alcaldessa de Vic es reuneix amb la de Barcelona per l'ozó troposfèric 

En el Mapa:
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA)
Alguns articles sobre contaminació atmosfèrica